preseleccio01 - copia
MMBCN » Activitats » Exposicions Temporals » Amb ulls de dona. Lluïsa Vidal, la pintora modernista

Amb ulls de dona. Lluïsa Vidal, la pintora modernista

AMB ULLS DE DONA 59cm - copia

En un camp, el de l’art, dominat gairebé exclusivament per homes, va brillar de manera singular la figura d’una dona dinàmica, tenaç i compromesa que va decidir fer de la seva passió, la pintura, la seva professió.

Lluïsa Vidal va ser una de les poques dones que es va sustentar econòmicament per mitjà de la seva obra, comptant amb el respecte i reconeixement de la comunitat artística del moment. Personatge polifacètic, Vidal va destacar pels seus sincers retrats, la seva habilitat per al dibuix i la il·lustració en revistes i publicacions. Va plasmar, amb la veracitat que la caracteritzava, la vida quotidiana i la societat de la seva època.

Aquesta exposició resumeix una inusual visió femenina que va fer del seu art un reflex vital i commovedor del modernisme català.

PRESENTACIÓ

El Museu del Modernisme acull a partir del 4 de juny la mostra temporal Amb ulls de dona. Lluïsa Vidal, la pintora modernista,que es podrà visitar fins al 5 d’octubre.

L’exposició vol posar en valor l’obra de Vidal, que després de la seva mort el 1918 va ser oblidada tal com mostra el fet que la seva ciutat, Barcelona, no li dedica una exposició des del 1919.

Per això, el Museu del Modernisme ret homenatge a l’artista mostrant una vessant poc estudiada de la pintura modernista com és la visió de la realitat femenina a través dels ulls d’una de les primeres dones del nostre país que es va dedicar a l’art professionalment.

L’exposició tracta d’oferir la visió d’una singular pintora, Lluïsa Vidal, que com tantes altres en un espai i temps diferents, va lluitar per obrir-se pas i ser reconeguda per la seva capacitat creadora al marge de la seva condició femenina.

Entre el material exposat hi trobem olis de gran i petit format, dibuixos, esbossos, i publicacions originals en revistes de l’època, així com documents i objectes de la seva vida i producció artística, cartes i fotografies.

A través d’aquest recorregut explorarem la visió de Lluïsa Vidal com a testimoni vital de la seva època. Vidal es va guanyar el reconeixement de la comunitat artística tal com es dedueix de les bones crítiques que va rebre després de participar en diverses exposicions.

D’ella s’insistia en la “pinzellada masculina” i “l’estil viril” de la seva pintura. De fet, la seva obra es caracteritza per una pinzellada àmplia i acolorida i per l’observació del natural.

Raimon Casellas a la Veu de Catalunya la va definir com “l’única pintora que ha produït l’actual moviment artístic a Catalunya”.

Com podem observar a través de la seva obra, un dels objectes pictòrics preferits de Vidal és el seu entorn quotidià. En la seva producció trobem obres íntimes, de petit format, on es veu clarament la veracitat pròpia d’una pintora femenina a l’hora de plasmar tasques quotidianes o moments íntims de la vida d’una dona.

Vidal també va plasmar molts escenaris urbans de Barcelona (el barri de l’Eixample, llar de la pintora, encara es trobava en plena construcció).  A través d’aquestes obres podem observar la història i evolució de la ciutat i comprovar la seva preferència per temes de caràcter popular en lloc de representar els grans esdeveniments de l’alta burgesia, sector al que ella pertanyia.

L’exposició compta amb excepcionals obres al voltant de la seva vida i producció artística, des d’olis de gran i petit format, dibuixos, esbossos, revistes i publicacions originals, cartes i fotografies històriques; un material provinent de col·leccions privades que mai ha vist la llum fins ara.

preseleccio12L’EXPOSICIÓ

La mostra està dividida en quatre espais que resumeixen la trajectòria vital i artística de la pintora, organitzada en blocs temàtics amb breus apunts biogràfics.

Epai 1 

Lluïsa Vidal, la pintora modernista

El paper social i creatiu que ha tingut la dona és un dels temes més debatuts de la Història de l’Art i de la cultura. Relegada a l’àmbit domèstic i complint el paper de mare, gairebé sense accés a la cultura i molt menys a la formació, la dona ha patit el rebuig constant d’un món dominat pels homes. No obstant això, el panorama artístic ha comptat amb figures senyeres, ja des de l’època romana o la medieval, períodes en els quals les dames de l’alta societat posseïen una cultura refinada, fins ben entrat el segle XIX, moment en què es va començar a reconèixer el dret de les dones a estudiar a les acadèmies de Belles Arts.

Lluïsa Vidal al seu estudi

Lluïsa Vidal al seu estudi

Lluïsa Vidal (Barcelona, 1876-1918) va néixer en el si d’una família sensibilitzada amb el món de la cultura. El seu pare, Francesc Vidal i Jevellí (Barcelona 1848-1914) va ser un dissenyador de mobiliari i altres arts decoratives innovador i prestigiós, i sempre es va preocupar per l’educació dels seus fills. Els onze fills van desenvolupar professionalment les seves habilitats gràcies als seus pares i al seu entorn intel·lectual.

La casa dels Vidal va estar freqüentada per artistes i personatges de la cultura catalana, i en Francesc Vidal, el pare, va posar una especial atenció en la formació de la Lluïsa Vidal, en qui va veure qualitats excel·lents. Aquest recolzament va permetre a la pintora dedicar-se a l’art, tot i ser dona, gaudint del posterior reconeixement de la comunitat cultural. Es va convertir en una de les transmissores del Modernisme, adaptant-se als nous gustos. Va basar el seu art en l’observació del natural i en la seva visió de la realitat que l’envoltava.

 

 

Espai 2

L’art de dibuixar, l’art d’il·lustrar

Lluïsa Vidal va gaudir d’una formació acurada, en què destaca la influència d’un dels seus mestres, el pintor Arcadi Mas i Fondevila. De molt jove, la pintora va freqüentar els diferents obradors de F. Vidal. Aquesta circumstància, juntament amb els viatges de negocis a Madrid en què va acompanyar el seu pare, va propiciar el contacte de la pintora amb el món del comerç, que li serviria després per adquirir seguretat en el món laboral.

Vidal es serveix del dibuix per captar la realitat i la immediatesa de l’instant. La seva tècnica més emprada va ser el carbonet sobre paper, tot utilitzant tocs de clarió per il·luminar o ressaltar algun element. També va treballar amb gran mestria la sanguina, el gouache i l’aquarel·la.

Una de les vies d’expansió més importants del corrent modernista va ser la il·lustració. En aquesta època l’artesania es va revitalitzar fortament, de manera que els oficis tradicionals van ser elevats a la categoria d’art. Es va donar pas a un nou ofici, el d’il·lustrador, encoratjat per un mitjà d’informació nou i revolucionari, i a l’abast de tothom: la premsa escrita.

Figurines, 1909, llapis sobre paper

Figurines, 1909, llapis sobre paper

La millora dels sistemes d’impressió va provocar una gran demanda de dibuixos per il·lustrar els articles. El baix cost i el gran abast comunicatiu de la premsa escrita va fer de la il·lustració un dels transmissors principals del modernisme. Són nombroses les publicacions en què van col·laborar els artistes més destacats de l’època, com ara Pèl & Ploma, Hispània, Àlbum saló, Quatre Gats, Luz, etc.

El 1907 es funda a Barcelona una revista, Feminal, apèndix mensual de La Ilustración Catalana, dirigida, escrita i destinada exclusivament a les dones. La iniciativa va anar a càrrec de Carme Karr, líder del moviment feminista de l’època i amiga de la Lluïsa Vidal. La pintora col•labora amb la revista des dels seus inicis fins al seu tancament en 1917. L’objectiu de la publicació era d’elevar el nivell intel•lectual de les dones en funcionar com a mitjà d’emancipació i d’expressió.

Lluïsa Vidal va aportar nombroses il·lustracions que reflecteixen el contingut de relats i articles, tot adaptant els formats i fins i tot llegant-nos anotacions indicatives per a l’impressor. Li van dedicar en diversos articles sobre treballs puntuals i cròniques sobre les exposicions en què participava.

Espai 3

Petits apunts, grans documents 

Un dels seus subjectes pictòrics preferits va ser el seu entorn, que retratava en obres més íntimes i en apunts ràpids, espontanis i propers, realitzats en formats petits. A diferència de la visió masculina, trobem una veracitat pròpia al plasmar tasques quotidianes o moments privats en la vida d’una dona.

La Frasquita festejant, oli sobre taula

La Frasquita festejant, oli sobre taula

Lluïsa Vidal va donar curs als seus estudis i olis més personals, sorgits de l’harmonia familiar. Es tracta d’exercicis espontanis, amb personatges captats en un instant íntim. La seva germana Marta cosint; l’altra germana, Frasquita, en un moment de privacitat resolt amb una pinzellada lliure. Molts membres de la seva família van ser instruïts o bé es van relacionar amb artistes i intel·lectuals de l’època com ara Mas i Fondevila, Enric Granados, Isaac Albéniz o Pau Casals. Aquest últim va ser el professor de música de la Frasquita i, més tard, el seu marit.

Una de les corrents europees que més influència va tenir a Catalunya va ser el Naturalisme, introduït des de França per Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d’altres. Els artistes van trobar una font contínua d’inspiració en la realitat canviant que els envoltava, expressada sense artifici, luxe ni retòrica.

Vidal va plasmar escenaris urbans en obres que suposen importants documents a través de les quals observar la història i la evolució de la ciutat. Es pot comprovar la seva preferència per temes de gènere, tradicions i costums populars, en lloc de grans esdeveniments socials.

Espai 4

L'estudi, oli sobre tela

L’estudi, oli sobre tela

La dona i la pintura

Moltes dones de la seva època es van dedicar a la pintura, però va ser Lluïsa Vidal el principal exponent femení de la pintura modernista. Es va guanyar el reconeixement de la comunitat artística del moment, cosa que es dedueix de les bones crítiques que va rebre després de participar en les exposicions a la Sala Parés. Vidal va difondre el seu estil i va vendre la seva obra a través d’aquestes mostres. El 1919, un any després de la seva mort, la Sala Parés va organitzar una exposició en reconeixement a la seva trajectòria. Una exposició que, fins ara, havia estat la darrera a Barcelona, la seva ciutat.

Moltes de les crítiques que va rebre la pintora insistien en la ‘pinzellada masculina’ i l’estil ‘baronívol’ de la seva pintura, pel qual es considerava a la pintora com a una excepció en el món de l’art. Tot i així va destacar com a artista, en tota la seva essència, per la seguretat de la seva pintura, la seva pinzellada àmplia i l’observació del natural. Dona feta a sí mateixa, de personalitat única i, diria un dels seus crítics i amic, Raimon Casellas, la Lluïsa Vidal destaca per ser l’única pintora que ha produït l’actual moviment artístic a Catalunya.

Retrato de l'àvia, cap al 1900, oli sobre tela

Retrat de l’àvia, cap al 1900, oli sobre tela

La família Vidal pertanyia a la burgesia catalana, per la qual cosa la pintora coneixia bé el luxe, l’oci i els esdeveniments socials propis de la seva classe. Tot i això, va preferir retratar als seus familiars i captar escenes del natural. Suzzane, àvia materna i dona de fort caràcter, va transmetre a la seva filla, la mare de l’artista, la inquietud per l’educació intel·lectual necessària per a la dona.

La seva expressió sincera, còmplice, ens parla de la gran estima de la pintora per la seva àvia. Aquesta destaca sobre un fons verd de gran lluminositat que contrasta amb els seus cabells. La barreja de diverses tonalitats facilita una transició intuïtiva i natural entre el fons i la figura.

Retrat de Maria Condeminas de Rossich, 1909, oli sobre tela

Retrat de Maria Condeminas de Rossich, 1909, oli sobre tela

Lluïsa Vidal, dona lluitadora i compromesa, va participar en el moviment feminista i es va relacionar amb figures importants, com ara Carme Karr, líder del corrent feminista burgés (Teresa Claramunt ho seria del moviment obrer), Francesca Bonnemaison o Dolors de Monserdà. Va formar part d’importants iniciatives com ara l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, fundat per Bonnemaison el 1909, el Patronat d’Obreres de l’Agulla, fundat per Monserdà, la Llar, residència d’estudiants i professors impulsada per Karr i el Comité Femenino Pacifista de Cataluña, ideat per Monserdà i Karr el 1915. El motor fonamental de la seva participació va ser sempre servir com a impulsora de l’aprenentatge de la dona.

Amiga i alumna de Vidal, el seu retrat representa la nova consideració de la dona. Membre de la burgesia, de port sobri, amb un vestit elegant i informal, apareix en una actitud segura, oberta i desimbolta. La pintura està dividida entre el fons i la figura. Les tonalitats morades i verdes es barregen en els dos plans, resumits i aclarits en les estovalles, on col·loca un discret bodegó. De nou veiem la influència de Velázquez, així com una de les característiques més personals de l’artista, que tants familiars van intentar ‘corregir’ sense èxit: la duresa de la seva pintura, els colors forts i la impressió directa dels personatges.

 CRÈDITS 

Organitza:                                                                    Guió i museografia:

Museu del Modernisme de Barcelona                      Beatriz Maeztu

Directora:                                                                     Premsa i comunicació:

Gema Losa                                                                      Montse Visa 

Comissariat                                                                 Disseny gràfic:

Consol Oltra                                                                   Juan M. Amórtegui

Col·laboradors:

Ajuntament de Barcelona                                             Historia y vida

Diputació de Barcelona                                                 Hiscox, seguros de arte

Generalitat de Catalunya                                              Codorniu

 

Per a més informació o per contactar amb el Museu del Modernisme de Barcelona:

932 722 896 o amb la directora, Gema Losa: 626078551.

mmcat@mmbcn.cat

 

Compartir a
Instagram