MMBCN » El Museu » L’Edifici

L’Edifici

Fachada edificio

Façana edifici

El MMBcn té la seu al centre del barri de l’Eixample de Barcelona, en un edifici modernista projectat l’any 1902 per l’arquitecte Enric Sagnier. Aquesta ubicació constitueix el marc històric i cultural idoni per a la col·lecció que conté, ja que pertany al barri per excel·lència dels protagonistes del modernisme. L’ambiciós pla urbanístic que Ildefons Cerdà va dur a terme a la fi del segle XIX per ampliar la ciutat mitjançant l’annexió de l’Eixample al centre va permetre a la societat catalana desenvolupar un perfil arquitectònic i una imatge característica i identitària. Molts d’aquests edificis, incloent-hi el Museu, són documents històrics i estètics importants d’una època brillant i esplendorosa a Barcelona.

Proper al passeig de Gràcia i a la rambla de Catalunya, on s’alcen nombroses construccions de prestigiosos arquitectes de l’època com Antoni Gaudí, Lluís Domenèch i Montaner o Josep Puig i Cadafalch, el Museu exposa gran part dels objectes i obres d’art que decoraven els interiors d’aquestes cases barcelonines tan emblemàtiques. El local inicialment era un magatzem de distribució de l’empresa tèxtil Fabra & Coats, i posteriorment va ser rehabilitat per contenir-hi la col·lecció. Cal destacar la restauració de la volta catalana de la planta inferior i el paviment, elements originals de l’edifici. La façana assumeix els trets d’estil propis de Sagnier: el joc de colors de la pedra clara i l’estucat vermell, els detalls florals en relleu sota balconades i sobre les portes, de gran elegància i moviment, i la sinuositat del perfil superior.

Enric Sagnier

Enric Sagnier i Vilavecchia

Enric Sagnier i Vilavecchia (Barcelona, 1858-1931) és l’arquitecte més prolífic de l’època amb més de 300 edificis catalogats dins i fora de Catalunya. Va dedicar tota la vida a l’arquitectura, i va projectar edificis de tipologia diversa, des de cases particulars i edificis públics fins a esglésies, fàbriques i hotels. El seu estil va evolucionar amb l’inici de segle des del classicisme i historicisme fins al modernisme, insuflant senzillesa i modernitat a nombrosos habitatges de l’Eixample.

Compartir a
Instagram