MMBCN » El Museu » Modernisme a Catalunya

Modernisme a Catalunya

El modernisme va ser un moviment internacional originat a Europa a la fi del segle XIX. Els seus fonaments, essencialment estètics, tenen el nexe comú en la renovació de les arts i la inspiració constant en la naturalesa, de la qual extreuen els símbols més característics. La cultura finisecular va voler rebre el nou segle amb aires renovats, com a conseqüència de la Segona Revolució Industrial. Aquesta renovació tecnològica havia portat canvisimportants que van afectar la forma de vida social i quotidiana i van contribuir a enfortir el poder i la influència de la nova burgesia.

A Europa el Modernisme va evolucionar de manera diferenciada a cada país, com a conseqüència de les influències culturals i populars específiques de cada territori. És significatiu que en cadascun aparegués denominat d’una forma específica, ja que cada país gaudia d’una personalitat diferenciada malgrat les coincidències estilístiques. Especialment França, Bèlgica, Anglaterra i Àustria desenvoluparan tendències estètiques importants el substrat comú de les quals és la renovació de l’art amb una mirada orientada als elements de la naturalesa i al record de cultures i civilitzacions amb una forta càrrega exòtica.

A Catalunya el moviment no només es va basar en aspectes estètics, sinó que es va estendre a tots els àmbits, i va acabar sent un dels territoris que més càrrega política i intel·lectual concedeixen al Modernisme. L’origen se sol situar en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, data en la qual es fa oficial l’aparició d’aquest nou estil, encara que anys abans ja n’havien aparegut algunes manifestacions. Aquesta és l’època del moviment cultural de la Renaixença, de la cerca d’una identitat catalana.

El nou art va proporcionar gran quantitat de símbols, a més de proposar més llibertat creativa a través de noves formes anteriorment no acceptades per les institucions acadèmiques. En l’art aquest canvi es tradueix en una revitalització important dels oficis artesanals, que eleva les antigues arts menors a la categoria d’art i desenvolupa el camp del disseny. Els nous perfils de les ciutats, els habitants, el seu entorn i els objectes quotidians van sofrir una transformació estètica i formal que va facilitar l’accés de la ciutadania al món de l’art i la bellesa.

Compartir a
Instagram