MMBCN » Blog

Visita especial Any Vallmitjana

Visita especial Any Vallmitjana
I ELS SEUS DEIXEBLES MODERNISTES
A LES COL·LECCIONS DEL MMBCN

Amb motiu de la commemoració del centenari de la mort de l’escultor Venanci Vallmitjana i Barbarny (1830-1919), el Museu del Modernisme de Barcelona vol participar en les activitats programades a través d’una visita especial que posi en valor l’obra dels germans Vallmitjana. Una bona excusa, doncs, per fer una relectura del nostre fons escultòric.

És per això que us proposem un itinerari per les sales del museu en què prendrem com a fil conductor l’obra La Pietat dels Vallmitjana. Una peça d’art religiós que dialoga amb la d’altres d’artistes que van formar-se al seu taller i dels qui el MMBcn conserva destacats exemples: Rossend Nobas, Eusebi Arnau o Josep Llimona, entre d’altres.

 

Visita especial dissabte 23 de novembre a les 12h. Places limitades!!

Preu especial 5€. Reserves al mmbcn@mmbcn.cat o bé al telèfon 932722896.

Col·laboració amb l’Escola Massana

Des de l’Escola Massana treballem per acostar els alumnes a la realitat de l’àmbit artístic i professional dels vuit cicles formatius de grau superior que impartim. És per aquest motiu que, en el cas del cicle de Projectes i Direcció d’Obres de Decoració i des de l’assignatura d’Història de l’interiorisme, vam veure en la col·laboració amb el Museu del Modernisme de Barcelona una oportunitat perquè els alumnes poguessin conèixer un dels registres de les competències del seu perfil laboral: reconèixer i referenciar una peça històrica. Un dels textos redactats, en el marc d’aquesta col·laboració, el signa l’Albert Iglesias, qui compta amb un bagatge acadèmic molt complet ja que, a banda de ser alumne de Disseny d’interiors, també ha cursat el cicle de Tècniques escultòriques. Així que, des d’aquestes línies, agraïm la predisposició del museu i celebrem la tria d’una ressenya d’una peça molt singular atribuïda a Joan Busquets, la magnificència de la qual va despertar l’interès de l’Albert i esperem que també el dels lectors.

Isabel Graupera Gargallo
Coordinadora CFAS | Escola Massana

 

 

 

EL MIRALL SOSTINGUT

Aquest text pretén catalogar, contextualitzar, analitzar i aprofundir en una obra del modernisme català de principis del s. XX, una peça singular amb entitat i caràcter propis, que destaca per la seva opulència, combinació, ritme i organicitat.

 

Atribuït a Joan Busquets i Jané (Barcelona, 1874 – 1949)

MIRALL – JARDINERA, cap al 1905

280 x 115 x 40 cm Fusta daurada amb or fi

Museu del Modernisme de Barcelona

CONTEXT

A finals del segle XIX i a principis del segle XX, les arts decoratives i el disseny experimenten una profunda transformació impulsada pel procés d’industrialització. L’aspiració, però, del fundador d’Arts and Crafts, William Morris, d’integrar l’art i la decoració en un tot, va fer entendre a la indústria que els objectes no podien imitar més el passat, sinó que havien d’harmonitzar els materials, la forma i l’ús des de la concepció d’una nova realitat social i cultural. Aquest fet va suposar, també, la dissolució de la discriminació cap a les arts decoratives, considerades menors, respecte a l’art tradicional.

 

Aquesta obra de mobiliari es planteja i executa en plena etapa modernista del decorador i dissenyador Busquets i té la influència de Louis Majorelle, que tenia un gust especial pels motius naturalistes de flora i fauna.

Villa Majorelle, Nancy. Art nouveau francès:

 

 

 

 

 

 

 

Sala d’estar

                                                                                                                                          

 

 

 

 

Detall ornaments de forja exteriors       

 

ANÀLISI

Elements:

-Florals: La Kèntia, que neix de la base de l’estructura i culmina com l’element amb més altura per la part superior esquerra, i la parra, que s’enfila tímidament per la part oposada fins a mitjana alçada.

-Zoomòrfics: Tres tortugues amb la funció de peus de la base treballada en bronze de manera orgànica, expressiva, com si fos la superfície del mar turbulent per l’acció constant del vent. Únics elements decoratius acabats amb una pàtina pavonada i no daurats.

-Mitològics: Dracs-gàrgoles. Els dos inferiors que abracen la copinya tenen una anatomia treballada realista figurativa tot i tractar-se d’éssers mitològics. Es diferencien, sobretot, amb les cues, ja que la de l’esquerra es recaragola pel tronc de la Kèntia que s’alça al mateix costat i és de dimensions considerablement majors que la de la dreta, senzilla, petita i recaragolada en tendència espiral.

No obstant això, la superior, que sustenta el mirall començant des de la part esquerra, ocultant-se per darrere i sortint per la cantonada dreta, té unes formes més allargades, amb volutes que representen el mateix coll de l’animal, estilitzades.

-Marins: La semicopinya-jardinera. Apareix seccionada per la meitat, recolzada en la base i amb un umbus (cantonada exterior on, per dintre, mitjançant un lligament, s’ajunten les dues conquilles i s’articulen) forçament exagerat amb forma de voluta recaragolada i ornamentació floral flamígera que s’alça davant la cantonada dreta inferior.

 

Mirall:

Vertical, de forma allargada, rectangular, parteix de sobre de la semicopinya-jardinera i acaba amb forma d’arc conopial, del gòtic flamíger/tardà. Això, l’estilitza i li aporta un caràcter exòtic que combina a la perfecció amb els altres elements daurats i recaragolats, la línia recta únicament no cohesionaria els dos components. D’aquesta manera els aconegueix fusionar.

 

CONCLUSIONS

 

Tot i la seva harmonia, tant en la disposició dels elements com en el ritme de les formes, després de l’estudi al detall de la peça, s’ha reflexionat sobre alguns elements i n’han sorgit possibles matisos que, tal vegada, podrien cohesionar del tot l’obra.

 

Per exemple, si el mirall arribés fins al fons de la semicopinya-jardinera, s’aconseguiria l’efecte de reflex i duplicació de la forma de manera molt més clara i efectiva, en la seva totalitat. També, les tortugues de la base, tal vegada, no estan en sintonia amb el llenguatge global, opulent i fantasiós.

I per acabar, la cua del drac inferior esquerra es pretén representar recaragolada al tronc de la Kèntia, no obstant això, no està resolta de manera versemblant, està seccionada i perd la sensació de continuïtat, compressió i unitat amb la treballada anatomia restant.

 

 

 

 

 

 

ALBERT IGLESIAS AULET

Espai Ramon Casas

Pintor, dibuixant i cartellista, és una figura imprescindible com a impulsor de la pintura catalana de finals de segle XIX i principis del XX, i al costat de Santiago Rusiñol formaria part de la bohèmia de l’època. Cases representa el Modernisme més simbolista i va participar intensament en l’activitat intel·lectual i cultural de la Barcelona de l’època. Va estudiar a l’Escola de la Llotja i molt jove passaria una estada a París -tornaria el 1890 per instal·lar al costat de Rusiñol, Enric Clarasó i Miquel Utrillo-, ciutat que el va faixar amb l’esperit més avantguardista, assimilant estils com l’impressionisme, el naturalisme i el simbolisme francès, prenent com a referents a artistes de la talla de Manet i Puvis de Chavannes. D’aquesta època ens deixa obres tan significatives com Plein Air o Bal du moulin de la Galette i del seu període barceloní destaquen composicions més naturalistes i de temàtica social com Garrote vil o La càrrega.

Va participar en nombroses revistes de l’època com L’Avenç, Els Quatre Gats, Pèl & Ploma o Forma. Aquesta activitat dins del món de la premsa li va permetre explotar el gènere del cartell amb una gran modernitat, molt influenciat per la seva tècnica dibuixística, a més del retrat, deixant-nos un important llegat de personatges significatius i populars que formen part d’una època de llums i ombres en la qual li va tocar viure.

Cases prefereix adscriure a la pintura de caràcter més eteri, canviant els tons de les seves composicions per colors amb un matís més pastís, prescindint de la delineació de les figures i els ambients, perque aquests es funden confusament en la composició. Aquests trets donen a la seva obra aquest aspecte barreja d’irrealitat, atemporalitat i un lirisme simbòlic fins i tot en els temes més vulgars, amb una espontaneïtat marcada per la valentia del seu traç. Mestre del dibuix, va preferir sempre composicions inacabades a les quals insuflar vida a través de tocs de color, introduïts estratègicament per complementar els trets psicològics i els detalls en la personalitat o les situacions i llocs representats. Això el va portar a convertir-se en un geni a l’hora d’elevar artísticament components de la realitat o personatges de vegades marginals, altres merament anecdòtics, als que omple de vida i els converteix en protagonistes de la seva obra i del seu moment.

Guillem Bestard, l’amic fotògraf de Rusiñol

Quan estàvem preparant la publicació de La pintura de Santiago Rusiñol. Obra completa (2004) el P. Laplana va aportar una fotografia de Santiago Rusiñol pintant un quadre a un jardí de Mallorca que vam utilitzar per al volum dedicat a la vida del pintor. Aquesta fotografia l’ havia regalat Rusiñol al pintor Joaquim Mir, i Josep, el fill d’aquest la va proporcionar al P. Laplana. Que el personatge de la foto era Santiago Rusiñol no hi havia cap dubte. Vam saber identificar el quadre que Rusiñol estava pintant en un racó del jardí de la possessió de Son Angelats, a Sóller, i vam poder establir la data de la fotografia perquè sabíem que Rusiñol era pintant en aquest jardí el novembre de 1905. El títol Flors blaves ve donat per les flors plumbago d’aquest color que veiem a banda i banda del caminal del jardí.

 

El 1907 Rusiñol el va presentar a l’Exposició Internacional de Barcelona i el jurat el considerà valedor d’una medalla de primera classe. Un any més tard de Flors blaves Rusiñol en va fer una versió en petit format que fou inclosa, com a element ornamental, al costat d’altres composicions de diferents pintors, en un moble que el Cercle Artístic de Barcelona va regalar al polític mallorquí Antoni Maura, amb motiu de la seva visita a Barcelona.

 

 

 

 

El 1911 Rusiñol ja havia venut Flors blaves i va demanar l’obra en préstec al propietari que l’havia comprat per presentar-la a l’Exposició Internacional de Roma juntament amb altres quadres que considerava el millor de la seva producció de jardins.
A l’exposició Santiago Rusiñol. Jardins d’Espanya al Museu del Modernisme de Barcelona (2017) Flors blaves va ser una revelació. Aquesta tela, que feia més d’un segle que el públic no veia, resultà ser una de les més admirades de la mostra.

Darrerament a la magnífica exposició dedicada a l’obra fotogràfica d’en Guillem Bestard (Pollença 1881 – Exeter 1969), que el Museu de Pollença té oberta a l’església del Roser del convent de Sant Domingo fins el 9 de juny de 2019, hem descobert l’autor de la fotografia de Rusiñol pintant Flors blaves.

 

Bestard, que a més de fotògraf era pintor, es va relacionar amb molts artistes que passaven per Pollença, i concretament amb Rusiñol i Joaquim Mir el 1902 quan aquests eren a Pollença pintant els quadres destinats a la decoració del menjador del Grand Hotel de Palma. Des de l’estudi del fotògraf Bestard, al carrer Major de Pollença, Rusiñol va pintar Dijous Sant, una escena de capvespre amb la processó de Setmana Santa pujant pel carrer de Monti-Sion, una tela de la que mai més es va desprendre i que destinaria a la col·lecció de pintures del seu exclusiu Cau Ferrat. Anys més tard Bestard en record de Rusiñol va agafar la seva màquinai va fer una foto gairebé des del mateix punt de vista.

 

Mercedes Palau-Ribes
Mallorca, 10 maig 2019

Visita especial Any Vallmitjana 2019

Visita especial Any Vallmitjana
I ELS SEUS DEIXEBLES MODERNISTES
A LES COL·LECCIONS DEL MMBCN
Amb motiu de la commemoració del centenari de la mort de
l’escultor Venanci Vallmitjana i Barbarny (1830-1919), el
Museu del Modernisme de Barcelona vol participar en les
activitats programades a través d’una visita especial que posi en valor l’obra dels germans Vallmitjana. Una bona excusa, doncs, per fer una relectura del nostre fons escultòric.
És per això que us proposem un itinerari per les sales del museu en què prendrem com a fil conductor l’obra La Pietat dels Vallmitjana. Una peça d’art religiós que dialoga amb la d’altres d’artistes que van formar-se al seu taller i dels qui el MMBcn conserva destacats exemples: Rossend Nobas, Eusebi Arnau o Josep Llimona, entre d’altres.

Visita especial a porta tancada dissabte 11 de maig a les 11h. Places limitades!!

1er Premi Juan Julio Publicació 2019 Santiago Rusiñol. Jardins d’Espanya”

La Asociación Española de Parques y Jardines Públicos ha dictaminat en el decurs del 46è Congrés anual celebrat a Santander del 20 al 23 de març els premis anuals de jardineria, que destaquen i promocionen la investigació i divulgació que realitzen professionals del sector al llarg de l’any.

Dins les diferents categories, destaca el Premi Juan Julio Publicaciones, del qual s’ha convocat la XVI edició. Aquest premi s’atorga al millor llibre, treball tècnic o científic que contribueixi a comprendre i millorar el coneixement dels camps relacionats amb la jardineria pública. Enguany en la categoria de llibres, el Premi ha estat acordat al llibre Santiago Rusiñol. Jardins d’Espanya, l’autora del qual és Mercedes Palau-Ribes O’Callaghan, i que ha estat editat pel Museu del Modernisme de Barcelona. El diploma acreditatiu ha estat lliurat a l’autora per Francisco Bergua Vizcarra, president de l’Associació el 22 de març de 2019 a Santander.

//

La Asociación Española de Parques y Jardines Públicos ha dictaminado en el 46.º Congreso anual celebrado en Santander del 20 al 23 de marzo, los premios anuales de jardinería, que destacan y promocionan la investigación y divulgación que realizan profesionales del sector a lo largo del año.

Dentro de las diferentes categorías, destaca el Premio Juan Julio Publicaciones, del cual se ha convocado la XVI edición. Este premio se otorga al mejor libro, trabajo técnico o científico que contribuya a comprender y mejorar el conocimiento de los campos relacionados con la jardinería pública. Este año en la categoría de libros, el premio ha sido otorgado al libro Santiago Rusiñol. Jardines de España, cuya autora es Mercedes Palau-Ribes O’Callaghan, y que ha sido editado por el Museo del Modernismo de Barcelona. El diploma acreditativo ha sido entregado a la autora por Francisco Bergua Vizcarra, presidente de la Asociación el 22 de marzo de 2019 a Santander.

Taller infantil de Nadal

 

T’esperem de 11h a 13h el dia que prefereixis per gaudir de l’activitat els dies 27 i 28 de desembre de 2018 i els dies 2, 3 i 4 de gener de 2019. A més, t’enduràs la teva obra d’art personalitzada per a la persona que més t’estimis!

Any Ramon Casas

El Museu del Modernisme de Barcelona organitza la celebració del 150è aniversari del naixement de l’artista Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 – 29 de febrer de 1932) El museu organitza una sèrie d’activitats i exposicions, entre les que destaca una gran exposició retrospectiva de l’insigne pintor barceloní que ocuparà la totalitat de l’espai expositiu, amb obres que són presents a l’iconografia popular i altres, gairebé inèdites, que afavoriran a donar una visió de conjunt de l’excel·lent i acurada obra de Ramon Casas.

Ramon Casas - Dama en interior - Cap al 1917 Museu del Modernisme

Ramon Casas – Dama en interior – Cap al 1917 Museu del Modernisme

En la mostra veurem a un Casas multidisciplinari: Des de la seva afició al ciclisme i, posteriorment, a l’automobilisme – i les relacions que va tenir amb diverses personalitats lligades al motor – i essent fundador d’una institució centenària vinculada a aquest món. La seva passió envers el cartellisme, com a nova font d’expressió artística i, també, comercial contrastada amb altres visions d’artistes contemporanis. Les grans sèries de retrats que executa a principis del segle XX i els últims quinze anys de la seva vida. La doble relació amb la burgesia barcelonina i la bohèmia parisenca, amb les seves estades a Montmartre. També es veurà la seva faceta artístico-literària i l’empremta que va deixar a les revistes Quatre gats, Pèl & Ploma o Forma.   També tindran cabuda els seus quadres de cronista de la societat del seu temps, com a testimoni de grans esdeveniments.

Ramon Casas - inauguracio de les regates - Barcelona 1888 - Museu del Modernisme

Ramon Casas – inauguracio de les regates – Barcelona 1888 – Museu del Modernisme

Però hi ha més: La seva relació amb la Júlia Peraire – de la qual se n’ocuparà també monogràficament el Cercle del Liceu – les sèries de chulas i manoles i també, les estades estiuenques a Sant Benet de Bages. Per cert, i perquè a Sant Benet? Aviat ho sabrem, només cal que visiteu ramoncasas.cat

GPG

Concert de clarinet

 

Concert  Beatriz Garcia

Data: Dissabte 17 de gener a les 19h

Lloc: Museu del Modernisme de Barcelona (Balmes 48, Barcelona)

Preu: Adults 15€ Nens 7,50€*

Reserves: 932 722 896    mmcat@mmbcn.cat

*El preu inclou la entrada al museu (abans de les 19h) + concert

Dol d’alivio, de Santiago Rusiñol

El dissabte 27 de desembre, per celebrar el Nadal aquest any, oferirem una representació teatral a les sales del museu. Serà una ocasió perfecta per gaudir de la visita al museu, a més de la representació i una copa de cava com a cloenda de la mateixa.


Dol d’alivio, estrenada l’any 1910, és un dels textos menys coneguts i representats d’en Santiago Rusiñol. Obra de costums en un acte que, com quasi tota la seva producció, pinta d’una manera irònica i crítica la societat i burgesia catalana de l’època modernista.

El llenguatge és el català que es parlava abans de Normalització Lingüística. He pensat que era una oportunitat per interpretar aquests personatges tan rics i donar a conèixer part de la nostra història d’una manera divertida i agradable.

Elisenda Seras

 

Sin título-3

 

Data: Dissabte 27 de desembre a les 18:30h

Lloc: Museu del Modernisme Català (Balmes 48, Barcelona)

Preu: Adults 15€ Nens 7,50€*

Reserves: 932 722 896    mmcat@mmbcn.cat

*El preu inclou la entrada al museu (abans de les 18:30h) + representació + copa de cava