MMBCN » Blog

VOTA LA TEVA OBRA PREFERIDA (2013)

&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>

Amb motiu del 3r aniversari del MMCat, es presentará la nova col·lecció permanent – es podrá veure a partir del 15 de març –  Entre les 30 noves adquisicions que es presentaran, el públic pot votar l’obra preferida, i aquesta es seguirà exhibint a la nova col·lecció permanent. El visitant pot accedir a la pàgina de Facebook del Museu del Modernisme Català i votar mitjançant “M’agrada” una de les cinc obres que s’han pre-seleccionat per deixar d’exhibir-se en la nova col·lecció.

&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>

Les obres selecionades són aquestes:

&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>

Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862 – 1943) Idili a Camprodon. Cap al 1915

Ricardo Brugada Panizo (Barcelona, 1867 – 1919) Família de pescadors a la platja. Cap al 1895

&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>

Ramon Casas i Carbó (barcelona, 1866 – 1932) Alfons XIII inaugura les regates. Barcelona, cap al 1888
Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 1852 – Barcelona, 1926)  Creu de la Casa Batlló. Cap al 1906

&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>

Gaspar Homar i Mezquida (Bunyola [Malorca], 1870 – Barcelona, 1955)  Verge de Montserrat (capçal de llit) Cap al 1905

 

Tots els participants entraran en el sorteig d’una invitació doble per a la Gala especial del 3r Aniversari del 14 de març, a la qual es podrà assistir per estricta invitació. La data límit per participar és el 6 de març de 2013, a les 23:59 h. El 7 de març es farà públic el nom dels guanyadors del sorteig.

 

MANIFEST EN DEFENSA DE LA CULTURA I LES ARTS

El passat 19 de febrer vàrem participar en la presentació del

Manifest en defensa de la cultura i les arts

Mitjançant aquest text ens dirigim a l’opinió pública i a les diferents institucions que regulen o condicionen la política cultural, sobretot a nivell estatal, però també autonòmic i local. Ho fem perquè considerem que és necessari i urgent replantejar la política i la legislació que afecta les arts i totes les branques de la cultura, incloses l’educació i la recerca científica.

Entenem que l’actual crisi exigeix més que mai responsabilitat, mesura i bon criteri en les inversions en cultura, educació i recerca, però considerem que la política cultural ha d’evitar en qualsevol cas la destrucció d’un teixit social i cultural que ha costat molts anys de construir.

Volem assenyalar com a especialment ineficaç i nociva la recent pujada de l’IVA al 21 per cent aplicada a les arts plàstiques, la música, el cinema i les arts escèniques. En primer lloc aquesta mesura se sustenta en una equivocada consideració de les arts com a mer espectacle. Això és especialment greu si tenim en compte que els espectacles esportius com el futbol gaudeixen d’un tracte fiscal privilegiat.

En pocs mesos aquesta pujada de l’IVA ha començat ja a destruir allò que milers de persones han aconseguit construir amb esforç al llarg de molts anys.

Considerem que la desproporció entre les quantitats que es podran recaptar després d’aquesta pujada i l’enormitat dels danys que aquesta haurà causat directament és tal que no té cap sentit, tret que el propòsit sigui aniquilar la cultura. Per això mateix hem de recordar que:

Si es menysprea la cultura anem cap a un pensament únic i cap a la incapacitat per al diàleg i la cooperació.

Si es destrueix la cultura estem condemnats a la barbàrie.

Sense cultura no pot haver-hi llibertat, ja que no hi ha llibertat d’elecció sense coneixement i sense responsabilitat.

Per això sense cultura no pot haver-hi democràcia, i en conseqüència tampoc pot funcionar amb plenitud l’economia.

Si no es té cura de la cultura es produeix una ràpida decadència general de tota la societat.

En resum: sense cultura no hi ha futur. Un país que negligeix i destrueix la cultura, l’educació i la recerca científica està destinat a la decadència en tots els àmbits i a la pobresa material i espiritual. És un país sense futur.

Demanem que el govern espanyol rectifiqui la seva actual política cultural. En primer lloc i amb caràcter urgent demanem que s’anul·li la pujada de l’IVA al 21 per cent i que s’apliqui un IVA reduït a tot tipus de manifestacions artístiques i culturals.

Sabem que fins i tot a curt termini aquesta pujada està sent ja molt nociva i que, si no es rectifica, causarà una cadena de fallides i tancaments de petites, mitjanes i grans empreses culturals i en pocs mesos ens pot privar fins i tot de les manifestacions que gaudeixen de major prestigi i èxit a nivell local i internacional. Corren perill de tancament o de degradació fins i tot prestigioses galeries, fires, centres i museus d’art, així com també festivals de música i d’arts escèniques que abans de la pujada de l’IVA no només eren viables, sinó fins i tot plenament reeixits. I que ara són inviables, donat que els seus preus ja no són competitius a nivell internacional. Que un festival musical de gran èxit com el Primavera Sound es plantegi abandonar Barcelona i traslladar-se a França i a Portugal a causa de l’IVA és un símptoma inequívoc i preocupant.

La destrucció d’aquestes manifestacions artístiques i culturals és greu per si mateixa, però comporta a més una gran disminució d’ingressos en tots els sectors que fins ara s’havien beneficiat de l’atractiu turístic que la bona oferta cultural proporcionava. Per començar, tots els sectors vinculats al turisme cultural (restauració, turisme, hostaleria, viatges, transports, comerços…). L’efecte resultant de tot això serà una greu destrucció econòmica, una gran disminució dels beneficis i, en conseqüència, una recaptació d’impostos molt menor. Just el contrari del que aquesta mesura pretenia.

Considerem que el govern espanyol ha de buscar altres vies per recaptar impostos, sense danyar l’economia productiva i sense destruir la classe mitjana, base de tota societat digna i de tota economia competitiva. Seria suficient amb gravar les operacions clarament especulatives i amb evitar l’endeutament excessiu de l’Estat i dels ciutadans a causa dels interessos bancaris.

Volem recordar que a l’Estat no li faria falta augmentar les inversions en cultura si es decidís a fer una llei capaç de fomentar el mecenatge. El problema és que cada vegada que un responsable de Cultura del govern espanyol intenta dur a terme una Llei del Mecenatge comparable amb la dels països civilitzats més eficaços, un responsable d’Hisenda l’hi impedeix.

Per això volem finalment recordar que la cultura és, a més, un excel·lent motor econòmic, que té una extraordinària capacitat per projectar una imatge positiva i atractiva d’un país o d’una ciutat, i que indirectament fomenta en gran mesura l’activitat econòmica en altres sectors, per exemple el turístic i el comercial. Pensin en allò que seria Barcelona sense Gaudí o Madrid sense el Museu del Prado. És un fet que ni les obres d’aquest arquitecte ni les col·leccions d’aquest museu haguessin estat possibles sense un generós mecenatge.

Diuen que rectificar és de savis. Rectifiquin abans que sigui massa tard.

Foto: El Periódico de Catalunya

El dia de la presentació del manifest el signaven les següents institucions i persones:

  1. Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC)
  2. Associació Art Barcelona (Abe)
  3. Associació Art Catalunya (AC)
  4. Associació de Galeries Independents de Catalunya (GIC)
  5. Gremi d’Antiquaris de Catalunya
  6. Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC)
  7. Associació de Crítics d’Art de Catalunya (ACCA / AICA-Catalonia)
  8. Associació Centre Museu de la Fotografia (ACMF)
  9. Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC)
  10. Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC)
  11. Foment de les Arts i el Disseny (FAD)
  12. The Photographer+s Company
  13. Arts Santa Mònica
  14. Centre d’Art La Panera
  15. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
  16. Foto Colectania
  17. Fundació Godia
  18. Fundació Privada Espai Guinovart
  19. Fundació Sorigué
  20. Fundació Tàpies
  21. Fundació Vila Casas
  22. Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
  23. Museu del Modernisme Català
  24. Sergi Aguilar, artista i director de la Fundació Suñol
  25. Pere Almeda, director de la Fundació Palau
  26. Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró
  27. Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

 

JOSEP LLIMONA I EL SEU TALLER

Teniu obra o informació de Josep Llimona i Bruguera? Envieu-nos un correu a mmcat@mmbcn.cat . Amb la vinculació del grup de recerca GRACMON de la Universitat de Barcelona, s’està realitzant la tesi doctoral i treballant en l’elaboració definitiva del catàleg de la seva obra.
Des del museu reenviarem la vostra informació a la persona doctoranda.

2012: ANY BAIXERAS

APRECIAR DIONÍS BAIXERAS EN EL 151 ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT (Barcelona, 1862-1943)

« Cuando se ve un cuadro de Baixeras sorprende la verdad que hay en todo lo que contiene, desde lo más importante, hasta el más insignificante accesorio. »

« No bastaría, sin embargo, ni al señor Baixeras ni a nadie, reproducir la verdad para hacer obra de arte: es preciso nacer artista, como ha nacido él, lo cual supone la capacidad de experimentar “sensaciones originales”. »

Alfredo Opisso. Arte y artistas catalanes, Barcelona, 1900.

 

El  2013 comptem 151 anys des del naixement d’una de les figures més eminents de la pintura catalana del segle XIX. De fet, l’any 1862 la ciutat de Barcelona va veure néixer qui esdevingué un dels més destacats paisatgistes del tombant de segle: Dionís Baixeras i Verdaguer.

Va començar la seva  formació a l’Escola de Belles Arts de la Llotja i va seguir el camí que havia iniciat el seu gran mestre Antoni Caba. Aviat arrelà la seva obra en el realisme pictòric amb paisatges que mostraven la llum i la vida dels mariners i de les costes catalanes, així com l’essència i els personatges de les terres del Pirineu. Gràcies al seu acuradíssim procés de treball, el pintor va farcir la seva obra d’interessants esbossos i dibuixos que avui dia ens ajuden a documentar la seva pintura.

L’any 1907 arrel d’un pla de reforma urbanística que comportava la demolició d’una part de la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament va convocar un concurs en què es demanava als aspirants material gràfic d’aquells indrets que es veurien afectats per la remodelació. Gràcies a la impecable tècnica gràfica de  Baixeras, els seu dibuixos van obtenir el major èxit i a més, amb el pas dels decennis representen un importantíssim document històric des d’on descobrir una Barcelona ja inexistent.

Dionís Baixeras al seu estudi © Esther Alsina i Enric Orriols

Al llarg de la seva carrera va conrear un gran èxit com a pintor, tot participant en nombroses exposicions. Va començar exposant a la Sala Parés el 1882, i poc temps després va estar present en l’Exposició Internacional de 1888, les Exposiciones de Belles Arts de Barcelona, els Salons de París, les Exposicions Nacionals de Madrid, l’Exposició Internacional d’Anvers, el Saló de Munic, l’Exposició de Gant, l’Exposició Universal de París, l’Exposició Universal i Internacional de Brussel·les i l’Exposició Internacional de Buenos Aires, entre d’altres.

Dionís Baixeras també participà en la decoració d’interiors, tot deixant un destacat llegat que no podem deslligar de la seva prolífica carrera com a pintor. Així doncs, la seva pinzellada es pot admirar al Paranimf de la Universitat de Barcelona a través de tres impressionants plafons de temàtica històrica de més de sis mestres d’amplada executats el 1883, 1884 i 1885, igualment a la cúpula del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on plasmà L’espiritualitat catalana en relació amb Déu i la pàtria entre 1926 i 1927 i en què un nombrós grup de sants, santes i beats arrelats a les terres catalanes nodreixen una esplèndida composició a l’entorn de la representació de la custòdia de la Catedral de Barcelona. Tampoc podem oblidar les pintures pel despatx de l’alcalde de la ciutat comtal (1910-1911) on hi plasmà temes relacionats amb el progrés barceloní i que van ser retirades durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), essent conservades actualment en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, i finalment les composicions que elaborà destinades al Seminari Conciliar (1903-1904) i a la capella dels dominics de Barcelona (1935), que malauradament la Guerra Civil va convertir en víctimes de les flames.

La seva obra situa aquest destacat autor en el realisme pictòric i endinsa el seu treball en el naturalisme, delectant-nos amb un art molt proper al que a França havia realitzat Jean-François Millet. Així doncs, podem afirmar que l’obra de Dionís Baixeras és un destacat puntal d’un dels períodes artístics més fructífers de la pintura catalana, i admirar-la suposa recòrrer nombrosos paratges i atmosferes del tombant de segle.

Actualment Enric Orriols i Esther Alsina elaboren el catàleg raonat del pintor, duent a terme un projecte que van endegar amb l’objectiu de reunir el treball artístic de Dionís Baixeras i de completar un dels buits més destacats que existeix en la nostra història de l’art.

Esther Alsina i Enric Orriols

 

MÚSICA AL MUSEU 2012 – 2013

¿Aún no te has dejado seducir por los sentidos con las sesiones de Música al museo? Este sábado, 15 de diciembre, tienes la próxima edición. Reserva cuanto antes porque las plazas son limitadas. Entrada 15€

Tel. 932 722 896

Más información:

15 diciembre: Aire, quartet de flautes (Esteve Cardús, Meritxell Carbonell, Marc Farré y Mayte Santos)

19 enero: Trio Santiago (Grace Marin, Javier Morillas y Pedro López de la Osa)

16 febrero: Duo de guitarres (Roger Tapias i Ramon Dordal)

16 marzo: Duo Zoco (Jacob Cardover i Laura Kaney)

 

MÚSICA AL MUSEU 2012 – 2013

Encara no t’has deixat seduir pels sentits amb les sessions de Música al museu? Aquest dissabte, 15 de desembre, tens la propera edició. Reserva el més aviat possible perqué les places són limitades. Entrada 15€

Tel. 932 722 896

Més informació:

15 desembre: Aire, quartet de flautes (Esteve Cardús, Meritxell Carbonell, Marc Farré i Mayte Santos)

19 gener: Trio Santiago (Grace Marin, Javier Morillas i Pedro López de la Osa)

16 febrer: Duo de guitarres (Roger Tapias i Ramon Dordal)

16 març: Duo Zoco (Jacob Cardover i Laura Kaney)

 

VIU L’EXPERIÈNCIA CODORNIU

El 12 de desembre vine al museu i viu l’Experiència Codorniu. Tens una magnífica oportunitat de visitar una col·lecció única al món i, a més, tastar una copa de cava ben fresca, gràcies a la centenària tradició de Codorniu.

El 12 de desembre viu l’experiència.

 

NOU TALLER INFANTIL: MANDALES DE NADAL

Els dissabtes de vacances de Nadal, no et quedis a casa… Vine al museu!

Celebra amb el museu el Nadal! Tots els dissabtes de desembre els més petits podran gaudir de la nova edició de tallers Mandales de Nadal, en què nens de 5 a 12 anys podran posar a prova la seva imaginació i creativitat. El museu ofereix una activitat pensada per aprendre a través de petites i divertides proves i manualitats que estimularan els sentits i la ment, gaudint d’una profitosa experiència didàctica a la col·lecció del MMCAT. No t’ho perdis!

PROGRAMA

11.00: Coneix el museu!

11.45: Taller de manualitats: Compon l’obra d’art

12.15: Taller de mandales: Fes la teva pròpia obra i emporta-te-la a casa

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Dates: Desembre 2012

Durada: 2 hores

Horari: Dissabtes  1, 8, 15, 22 i 29

Edats: 5-12 anys

Preu: 5€ /sessió

Cal fer una reserva prèvia per mail o telèfon:

Responsable: Beatriz Maeztu

Contacte: bmaeztu@mmbcn.cat

Tel.: 932722896

 

MODERNISME. UNA HISTÒRIA DE DESTRUCCIÓ

Demà, 27 de novembre a les 21:50 podeu veure per TV3 el programa “Sense ficció”, que ofereix documentals de producció pròpia i els produïts per altres cadenes de televisió, com ara la BBC o ARTE, que han marcat la pauta del gènere. Sota el títol “Modernisme, una història de destrucció” es posa al descobert la intensa campanya de descrèdit que hi va haver contra el moviment modernista durant el segle XX per part d’alguns intel·lectuals catalans més rellevants i no —en contra de la creença popular— per part del franquisme.

El documental planteja, de la mà de Lluís Permanyer, una de les paradoxes més sorprenents generades en el món artístic i cultural de Catalunya. Avui, gent de tot el món ens visita per admirar la Barcelona modernista que va sobreviure en contra de l’opinió d’alguns dels intel·lectuals catalans més importants del segle XX, com Eugeni d’Or, Josep Pla o Carles Riba.


Lluís Permanyer

Per entendre el perquè d’aquest descrèdit i d’aquesta febre destructiva, que va atacar principalment l’arquitectura, el documental ens porta al principi d’una història d’esplendor. El Modernisme va accentuar, entre els burgesos, una competició per veure qui feia la casa més alta, més gran, més ornamentada, més bella i, fins i tot, la més agosarada. El resultat: una arquitectura i un art que va aconseguir enlluernar el món sencer.

 

Aquest documental dóna les claus que desmenteixen la creença del mateix Permanyer, i de moltes persones, que culpen el franquisme de la destrucció de l’arquitectura modernista de Barcelona. Amb aquest objectiu, indaga en les verdaderes causes que posen en el punt de mira d’aquesta destrucció a intel·lectuals catalans.

Lluís Permanyer rescata la campanya antimodernista que parlava d’aquest moviment com un art estranger, bàrbar i irracional. Una campanya que va ocupar pàgines i pàgines dels principals diaris i revistes del país.

Però Permanyer també ens parla de com Dalí va ser el primer que va defensar el modernisme en un llarg reportatge publicat el 1935 a la revista surrealista amb fotos de Man Ray. Una història, per tant, d’enfrontaments i destrucció, de la qual la dictadura franquista només va ser el braç executor del desig de molts.

Per entendre millor la magnitud del que es podia haver perdut, l’escriptor ens explica la història particular d’edificis que van estar en perill de desaparèixer o ser mutilats com ara el Palau de la Música, el palau Güell, la Pedrera o la casa Fuster.

Permanyer qüestiona aquí les decisions públiques que van permetre que la desaparició del patrimoni modernista arribés fins gairebé el final dels anys 70 del segle passat i dóna resposta a incògnites com ara per què, enmig d’aquell ambient advers, l’obra de Gaudí no va viure cap persecució o el perquè de la forta atracció que senten els orientals per aquest moviment artístic tan nostre.

Un documental dirigit per Lluís Permanyer, realitzat per Eva Martínez i amb Joan González com a productor executiu.

Una producció de Televisió de Catalunya, amb la col·laboració de “Paral·lel-40”

RAMON CASAS I L’ART PUBLICITARI DEL CARTELL

La galeria d’art Gothsland ha inaugurat l’exposició Ramon Casas i l’Art publicitari del Cartell, la mostra es centra en el Ramon Casas dibuixant, aquell que va retratar com cap altre la societat civil de la seva època i va saber captar la bellesa i sensualitat de la dona. Davant dels dibuixos originals de Casas es presenta una acurada selecció dels cartells més representatius del Modernisme Català, entre els quals figuren artistes com el mateix Ramon Casas, Gaietà Cornet, Adrià Gual, Joan Llaverías, Joan Llimona, Alexandre de Riquer, Santiago Rusiñol o Miguel Utrillo.

Cartell de l’exposició “Ramon Casas i l’Art publicitari del Cartell”

L’elaboració i col·leccionisme de cartells va tenir la seva edat d’or des dels últims anys del segle XIX fins la Primera Guerra Mundial – a la ciutat de Barcelona es registrà gairebé un centenar d’indústries i tallers litogràfics en la dècada dels anys vint – Aquesta afició als cartells, propiciat per la recerca de noves categories estètiques i l’augment i expansió de les ciutats va tenir la seva punta de llança en el cartell de la 3a Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques d’Alexandre de Riquer, considerat el primer cartell modernista.

Alexandre de Riquer. 3a Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques

Ramon Casas va saber captar l’ideal de bellesa de la dona i la va catapultar a ésser la protagonista exclusiva de les seves composicions (exceptuant els seus famosos retrats i els olis de grans esdeveniments històrics). En aquestes obres dibuixa a la dona en interiors amb barrets o tocats, en què les puntuals notes de color brillen sobre els magnífics traços al carbó. Júlia – la seva model favorita (i en el futur la seva dona) – també és immortalitzada en una escena d’interior, en què llegeix plàcidament un llibre.

Informació:

Exposició: Ramon Casas i l’Art publicitari del Cartell

Lloc: Gothsland Galeria d’Art. Consell de Cent, 331  08007 Barcelona. Tel. 934 881 922

Llibre-catàleg disponible a Gothsland galeria d’Art i a la botiga del museu

Fins el 10 de gener de 2013