MMBCN » Noves incorporacions

Noves incorporacions

L’objectiu, tant de les noves incorporacions com de l’exposició temporal, és continuar renovant la col·lecció del Museu, dinamitzar els seus continguts i difondre al públic noves peces que veuran la llum aquesta primavera.

Entre les novetats s’inclouen obres de mobiliari com una arqueta bellament pirogravada de Joan Busquets i Jané i un piano d’influències japonistes del taller Ortiz & Cussó. Respecte a l’àmbit de pintura s’inclouen olis de Francesc Masriera, Modest Urgell i Lluís Graner. A més, el Museu ha aprofitat l’avinentesa per reorganitzar l’exposició permanent i fer rotació d’algunes de les obres del fons de col·lecció, fet que permetrà seguir gaudint de tota l’obra del Museu del Modernisme.

JOAN BUSQUETS I JANÉ

Un dels valors més significatius del museu són les obres de mobiliari que formaven part dels interiors de les cases emblemàtiques modernistes. Joan Busquets va realitzar nombrosíssims dissenys d’una qualitat inigualable, caracteritzat per l’ús de fustes nobles, la conjunció d’altres manufactures artesanals i la decoració de fines marqueteries i bells pirogravats.

D’una banda, el museu incorpora dues arquetes integrades dins de la prolífica pro-producció d’aquest tipus de mobles. Busquets va ser dissenyant al llarg de la seva trajectòria diferents models d’arquetes, evolucionant des d’estils més historicistes o línies gaudinianes, fins a arribar a l’esquematització del disseny més d’avantguarda.

Aquestes noves peces són un exemple de dos estils amb els que va experimentar Busquets: una d’elles d’influències més Art Nouveau, en un conjunt de línies sinuoses i inspiració en la vegetació, incloent detalls tan singulars com els tiradors en forma de cargols. El pirogravat és un altre dels seus valors més estètics, plasmant un univers vegetal de gran bellesa i moviment. L’altra arquilla denota les influències Art Déco, en què el disseny s’esquematitza, la corba, que no deixa d’existir, es torna més rectilínia, i els motius decoratius es simplifiquen donant protagonisme a l’efecte de conjunt.

ORTIZ & CUSSÓ

Fent companyia al piano de la col·lecció del museu, s’ha incorporat un nou exemplar de característiques molt singulars. Els seus artífexs, la fàbrica de pianos Ortiz & Cussó, van tenir una fructífera trajectòria, iniciada el 1898 a Barcelona, ​​arribant a manufacturar a principis de segle uns mil pianos anuals. La qualitat de les seves peces i la conjunció entre la producció en sèrie i la qualitat artesanal tan desenvolupada en la època modernista, va augmentar la seva fama i va provocar una gran demanda fins i tot a l’estranger.

La nostra peça mostra un disseny amb els signes del modernisme: una bella talla en diferents fustes de gran qualitat i moltes d’elles d’origen exòtic, i de la qual destaca la tasca de la marqueteria, i un estil completament orientalista. Tant les seves línies estructurals com la decoració i el disseny, estan inspirats en l’arquitectura i la pintura japonesa, tal com dicatava la moda d’aquells anys. El conjunt de la peça ens dóna una clara idea de les diferents fases de producció, en la qual es treballava per separat cada element amb cura, per després acoblar-los obtenint un resultat de gran qualitat material i estètica.

ANTONI GAUDÍ

Són nombrosos els objectes i elements decoratius dissenyats per Gaudí, destacant les tasques de forja, una indústria de gran desenvolupament en aquests anys a Catalunya i d’una gran demanda per la clientela de la seva època. És ben conegut l’esforç artístic que l’arquitecte va dedicar al disseny de tots els elements que integraven un edifici, per la qual, tampoc no va perdre detall dels petits objectes d’interiors, com el faristol que incorporem a la nostra selecció d’arts decoratives.

Aquest faristol de taula està datat entre el 1910 i el 1914, i és un dels exemples dels molts que va realitzar, donada seva gran demanada. Està realitzat en bronze marí, un material peculiar per les seves baixes propietats magnètiques. El seu contingut en alumini el fa resistent a la corrosió i a l’erosió, raó per la qual ens ha arribat gairebé intacte. En concret, aquest faristol va pertànyer a la Parròquia del Sagrat Cor de la Colònia Güell, per a la qual Gaudí va mostrar especial dedicació al llarg de la seva trajectòria.

FRANCESC MASRIERA

L’obra incorporada de Francesc Masriera i Manovens (Barcelona, ​​1842-1902) respon al seu estil pictòric més anecdòtic, on predominen les influències eclèctiques de la pintura de finals del segle XIX. Masriera, membre d’una de les famílies més importants per al modernisme català, es va dedicar no només a la pintura sinó a l’escriptura i l’orfebreria. En pintura, destacà pel retrats i les sobres de caire figuratiu, que gaudiran d’una gran fama entre la clientela burgesa barcelonina, desenvolupant un estil basat en els efectes lumínics, el detallisme i el costumisme.

Aquest oli resumeix diversos aspectes claus de la pintura de finals de segle, nodrint-se d’artistes capdavanters com Marià Fortuny o Raimundo de Madrazo. D’una banda, la temàtica carnavalesca, molt demandada per la burgesia i que simbolitza aquesta nova societat dedicada a l’oci i al divertiment. El personatge se’ns acosta amb naturalitat mentre sosté una màscara de ball, i el seu vestit cridaner i luxós ens confirmen la temàtica. Per altra banda, un altre aspecte típic del pintor, és la focalització que visualment realitza en els colors del vestit de la dona, els quals ressalten sobre un fons fosc i llueixen al costat de l’expressió distesa i fins i tot descarada de la mateixa.

 MODEST URGELL

Modest Urgell va ser un pintor ombrívol, que va plasmar escenaris com cementiris, ermites desolades, paisatges crepusculars, tempestes, xiprers i marines. Un pintor d’ambients misteriosos i de soledat, com podem veure a la pintura de grans dimensions que acull el museu aquest any.

En aquest oli, Urgell ens presenta una Catalunya rural, però aquest va mes enllà i introdueix el tema de la mort. Modest Urgell pintava el que veia segons el seu estat anímic, i aquest paisatge és força malenconiós, amb uns colors saturats però d’una irrealitat i fins i tot espiritualitat evocadora. Situa l’horitzó gairebé tocant la vora superior del llenç, per transmetre la grandesa del paisatge rocós, destacant el vol d’un au solitària. A la part alta del cingle, una processó fúnebre desfila silenciosa, només endevinada per les ombres que es dibuixen camuflant-se entre les formes agrestes de la natura.

 

S’han de mencionar altres incorporacions. En l’àmbit pictòric, un paisatge a l’oli ambientat al Passeig de Gràcia, l’autor del qual es troba en estudi; La nena del fanal, de Lluís Graner i Arrufí. En l’àmbit d’escultura, una nova peça de Lambert Escaler, Floralia. Finalment, en l’àmbit d’arts decoratives, una espiell i un tirador de ferro i un cofre de Joan Busquets i Jané, complementant el que va adquirir el museu l’any passat.

Compartir a
Instagram