MMBCN » Blog

Exhibition

 

In commemoration of the 10th anniversary of its opening to the public, the Museum of Modernism of Barcelona is preparing an exceptional exhibition where the most outstanding stained glass displays that are part of the collection, some of them never shown before. The exhibition will take a tour of the stained glass from the end of the 19th century to the mid-20th, paying special attention to the constructive technique of this decorative art.

From the mid-19th century, in Catalonia there is a progressive recovery of stained glass art that will be at its peak in the modernist period, with a stamp that will last until well into the 20th century. The relevance that the art of stained glass would make a great profusion of companies that were dedicated to their production emerged, such as that of Eduald Ramón Amigó, Antoni Rigalt and Blanch, Maumejéan Hermanos, Camaló, Espinagosa or Antoni Bordalda, many of them present at this exhibition.

One of the most significant changes in the stained glass world in this period will be the leap of this art of ornamentation of religious spaces to domestic spaces. This fact produced a renewal and modernization of the remaining topics, as these pieces were incorporated into unusual spaces until then. We will see a predominance of creations based on floral and plant designs, with important productions in the landscape. The allegorical female figures also take center stage, although religious-themed stained glass windows will continue to be produced. In reference to these various typologies, the exhibition will be organized in several areas; one dedicated to the floral and plant world, one of the main motifs of modernism and a second to figurative themes, both allegorical and religious, emphasizing the representation of Saint George and the Virgin of Montserrat.

The other important innovation will be the one that took place in the technique. The stained-glass windows will become aware of the value of studying and recovering old formulas of stained-glass production, as well as in the search for new procedures, linked with the incorporation of new technologies coming from abroad.

Of all these new techniques in the exhibition we will highlight and deeper into the Cloisonné Glass, a technique invented in France, but patented in England and introduced in Catalonia thanks to the workshop of Francesc Vidal I Jevellí, particularly by his son Francesc Vidal who traveled to London. to learn this new procedure. The technique, of great beauty, but at the same time of great complexity, consists in adhering on a flat surface copper filament that shape the drawing. These copper cavities are made of spherical or crushed glass of various sizes and shades. The exhibition will be able to contemplate several pieces executed in this technique given that it has a particularly dedicated field.

 

Exposició

En commemoració del 10è aniversari de la seva obertura al públic, el Museu del Modernisme de Barcelona prepara una exposició excepcional on es mostraran els vitralls més destacats que formen part del seu fons, alguns mai abans exhibits. La mostra farà un recorregut des del vitrall de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, parant especial atenció a la tècnica constructiva d’aquesta art decorativa.

A partir de mitjans del segle XIX, a Catalunya hi ha una progressiva recuperació de l’art del vitrall que tindrà el seu punt àlgid en el període modernista, amb una estela que s’allargarà fins ben entrat el segle XX. La rellevància que va tenir l’art del vitrall farà que sorgeixin una gran profusió  d’empreses que es  van dedicar a la seva producció com per exemple la de l’Eduald Ramón Amigó, Antoni Rigalt i Blanch, Maumejéan Hemanos, Camaló, Espinagosa o Antoni Bordalda, moltes d’elles presents en aquesta exposició.

Un dels canvis més significatius dins del món del vitrall d’aquest període serà el salt d’aquest art de l’ornamentació d’espais religiosos als espais domèstics. Aquest fet va produir una renovació i modernització de les temàtiques romanents, ja que aquestes peces es van incorporar en espais poc usuals fins aleshores. Veurem un predomini de les creacions basades en temàtica floral i vegetal, amb importants produccions de temàtica paisatgística. Així mateix, prenen protagonisme les  figures femenines al·legòriques, encara que els vitralls de temàtica religiosa no es deixaran de produir. En referència a aquestes diverses tipologies l’exposició estarà organitzada en diversos àmbits; un dedicat al món floral i vegetal, un dels motius principals del modernisme i un segon als temes figuratius, tan al·legòrics com religiosos, emfatitzant la representació de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat.

L’altra innovació important serà la que es va produir en la tècnica. Els vitrallers prendran consciència de la vàlua de l’estudi i recuperació de les antigues fórmules de la producció del vitrall, així com també s’interessaran en la recerca de nous procediments, lligat amb la incorporació de les noves tecnologies que arribaven de l’estranger.

De totes aquestes noves tècniques a l’exposició ressaltarem i aprofundirem en el Cloisonné Glass, tècnica inventada a França però patentada a Anglaterra i introduïda a Catalunya gràcies al taller de Francesc Vidal i Jevellí, més concretament pel seu fill Francesc Vidal que va viatjar a Londres a aprendre aquest nou procediment. La tècnica, de gran bellesa però alhora de gran complexitat, consisteix en adherir en una superfície plana uns filaments de coure que modelen el dibuix. Aquests alvèols de coure es farceixen amb vidre esfèric o triturat de diverses mesures i tonalitats. En l’exposició es podran contemplar diverses peces executades en aquesta tècnica donat que tindrà un àmbit especialment dedicat.

Exposición

En conmemoración del décimo aniversario de su apertura al público, el Museo del Modernismo de Barcelona prepara una exposición excepcional donde se mostrarán las vidrieras más destacadas que forman parte de sus fondos, algunos nunca antes exhibidos. La muestra hará un recorrido desde la vidriera de finales del siglo XIX hasta mediados del siglo XX, poniendo especial atención en la técnica constructiva de este arte decorativo.

A partir de mediados del siglo XIX, en Cataluña hay una progresiva recuperación del arte de la vidriera que tendrá su punto álgido en el periodo modernista, con una estela que se alargará hasta bien entrado el siglo XX. La relevancia que tuvo el arte de la vidriera hará que surjan una gran profusión de  empresas que se dedicaron a su producción como por ejemplo la de Eduald Ramón Amigó, Antoni Rigalt i Blanch, Maumejéan Hermanos, Camaló, Espinagosa o Antoni Bordalda, muchas de ellas presentes en esta exposición.

Uno de los cambios más significativos dentro de la vidriera de este periodo será el salto de este arte de ornamentación de los espacios religiosos a los espacios domésticos. Este hecho produjo una renovación y modernización de las temáticas del momento, ya que tales piezas se incorporaron en espacios poco usuales hasta entonces. Veremos un predominio de las creaciones basadas en temática floral y vegetal, con importantes producciones de temática paisajística. Así mismo, toman protagonismo las figuras femeninas alegóricas, aunque las vidrieras de temática religiosa no se dejarán de producir. En referencia a estas diversas tipologías, la exposición estará organizada en diversos ámbitos;  uno dedicado al mundo floral y vegetal, uno de los motivos principales del modernismo y un segundo a los temas figurativos, tanto alegóricos como religiosos, enfatizando la representación de San Jordi y la Virgen de Montserrat.

La otra innovación importante será la que se produjo en la técnica. Los vidrieros tomarán conciencia del valor del estudio y recuperación de las antiguas fórmulas de la producción de la vidriera, así como también se interesarán en la investigación de nuevos procedimientos, unido a la incorporación de las nuevas tecnologías que llegaban del extranjero.

De todas estas nuevas técnicas, en la exposición resaltaremos y profundizaremos en el Cloisonné Glass, técnica inventada en Francia pero patentada en Inglaterra e introducida en Cataluña gracias al taller de Francesc Vidal i Jevellí, más concretamente por su hijo Francesc Vidal que viajó a Londres para aprender este nuevo procedimiento. La técnica de gran belleza pero a la vez de gran complejidad consiste en adherir a una superficie plana unos filamentos de cobre que modelan el dibujo. Estos alveolos de cobre se rellenan de un vidrio esférico o triturado de diversas medidas y tonalidades. En la exposición se podrán contemplar diversas piezas ejecutadas en esta técnica  dado que tendrá un ámbito especialmente dedicado.

 

El misterio del dragón

Proponemos una visita diferente centrada en la exposición de mobiliario. Mediante una prueba sencilla aprenderéis y os divertiréis!

Nuestro quiz recoge toda una serie de palabras claves relativas al Modernismo. A través de las definiciones que hacen referencia a una selección de piezas, de conceptos simbólicos de la colección y del movimiento artístico, utilizando la imaginación y vuestros conocimientos resolveréis el misterio. Animaos a participar y compartir este juego con vuestra familia o con el grupo de amigos, sin coste adicional ni necesidad de reserva.

El misteri del drac

 

Proposem una visita diferent centrada en l’exposició de mobiliari. Mitjançant una prova senzilla aprendreu i us divertireu!

El nostre quiz recull tota una sèrie de paraules claus relatives al Modernisme. A través de les definicions que fan referència a una selecció de peces, de conceptes simbòlics de la col·lecció i del moviment artístic, emprant la imaginació i els vostres coneixements resoldreu el misteri. Animeu-vos a participar i compartir aquest joc amb la vostra família o amb el grup d’amics, sense cost addicional ni necessitat de reserva.

Presentación libro Manuel Cusí. Devoció per la bellesa

Presentación del llibre Manuel Cusí. Devoció per la bellesa

en el Museo del Modernismo de Barcelona

Jueves 14 de noviembre a las 19:30h

Entrada libre. Plazas limitadas.

Idioma: Catalán

El próximo jueves 14 de noviembre el Museo del  Modernismo de Barcelona acogerá la presentación del libro Manuel Cusí. Devoció per la bellesa de Rosend Casanova, con prólogo de Isabel Coll y editado por Manel Terrón Cusí. Se trata de una nueva monografía dedicada a este pintor que gozó de gran éxito y popularidad durante el 1900, y del que el Museo expone de manera permanente  la pintura Interior con tres jóvenes ( c.1896).

Manuel Cusí (1857-1919) nació en Vilanova i la Geltrú, se educó en Barcelona y completó sus estudios en París. Estableció su taller en la capital catalana y se dedicó en gran parte al género del retrato, sobre todo el femenino, que plasmó en unos cuadros repletos de luz, bellesa y elegancia.

El libro presenta su biografia, reproduce sus obras principales y dedica unos capítulos a su mundo más cercano, como el gran Teatro del Liceu que le sirvió de inspiración, el Ateneu Barcelonés  con el que colaboró activamente, las salas de exposición Robira i Parés que mostraron sus cuadros, o la revista Álbum Salón que los reprodujo en sus páginas. Un artista apasionado por la pintura, en la que expresa una verdadera devoción por la belleza.

Manuel Cusí

Interior con tres jóvenes c.1896

Óleo sobre tela 81 x 95 cm

© Museo del Modernismo de Barcelona

Presentació del llibre Manuel Cusí.Devoció per la bellesa.

 

 

 

Presentació del llibre Manuel Cusí. Devoció per la bellesa

al Museu del Modernisme de Barcelona

Dijous 14 de novembre a les 19:30h

Entrada lliure. Places limitades.

 

El proper dijous 14 de novembre el Museu del Modernisme de Barcelona acollirà la presentació del llibre Manuel Cusí. Devoció per la bellesa de Rossend Casanova, amb pròleg d’Isabel Coll i editat per Manel Terrón Cusí. Es tracta d’una nova monografia dedicada a aquest pintor que va gaudir de gran èxit i popularitat durant el 1900, i del qual el museu exposa de manera permanent la pintura Interior amb tres joves (c. 1896).

Manuel Cusí (1857-1919) va néixer a Vilanova i la Geltrú, es formà a Barcelona i completà els estudis a París. Establí el seu taller a la capital catalana i es dedicà majoritàriament al gènere del retrat, sobretot el femení, que plasmà en uns quadres plens de llum, bellesa i elegància.

El llibre presenta la seva biografia, reprodueix les seves obres principals i dedica uns capítols al seu món més proper, com el Gran Teatre del Liceu que li serví d’inspiració, l’Ateneu Barcelonès amb el que col·laborà activament, les sales d’exposició Robira i Parés que mostraren els seus quadres, o la revista Álbum Salón que els reproduí a les seves pàgines. Un artista apassionat per la pintura, en la que hi expressà una veritable devoció per la bellesa.

Manuel Cusí

Interior amb tres joves c.1896 Oli sobre tela. 81 x 95 cm

©Museu del Modernisme de Barcelona

 

Visita especial Any Vallmitjana

Visita especial Any Vallmitjana
I ELS SEUS DEIXEBLES MODERNISTES
A LES COL·LECCIONS DEL MMBCN

Amb motiu de la commemoració del centenari de la mort de l’escultor Venanci Vallmitjana i Barbarny (1830-1919), el Museu del Modernisme de Barcelona vol participar en les activitats programades a través d’una visita especial que posi en valor l’obra dels germans Vallmitjana. Una bona excusa, doncs, per fer una relectura del nostre fons escultòric.

És per això que us proposem un itinerari per les sales del museu en què prendrem com a fil conductor l’obra La Pietat dels Vallmitjana. Una peça d’art religiós que dialoga amb la d’altres d’artistes que van formar-se al seu taller i dels qui el MMBcn conserva destacats exemples: Rossend Nobas, Eusebi Arnau o Josep Llimona, entre d’altres.

 

Visita especial dissabte 23 de novembre a les 12h. Places limitades!!

Preu especial 5€. Reserves al mmbcn@mmbcn.cat o bé al telèfon 932722896.

Col·laboració amb l’Escola Massana

Des de l’Escola Massana treballem per acostar els alumnes a la realitat de l’àmbit artístic i professional dels vuit cicles formatius de grau superior que impartim. És per aquest motiu que, en el cas del cicle de Projectes i Direcció d’Obres de Decoració i des de l’assignatura d’Història de l’interiorisme, vam veure en la col·laboració amb el Museu del Modernisme de Barcelona una oportunitat perquè els alumnes poguessin conèixer un dels registres de les competències del seu perfil laboral: reconèixer i referenciar una peça històrica. Un dels textos redactats, en el marc d’aquesta col·laboració, el signa l’Albert Iglesias, qui compta amb un bagatge acadèmic molt complet ja que, a banda de ser alumne de Disseny d’interiors, també ha cursat el cicle de Tècniques escultòriques. Així que, des d’aquestes línies, agraïm la predisposició del museu i celebrem la tria d’una ressenya d’una peça molt singular atribuïda a Joan Busquets, la magnificència de la qual va despertar l’interès de l’Albert i esperem que també el dels lectors.

Isabel Graupera Gargallo
Coordinadora CFAS | Escola Massana

 

 

 

EL MIRALL SOSTINGUT

Aquest text pretén catalogar, contextualitzar, analitzar i aprofundir en una obra del modernisme català de principis del s. XX, una peça singular amb entitat i caràcter propis, que destaca per la seva opulència, combinació, ritme i organicitat.

 

Atribuït a Joan Busquets i Jané (Barcelona, 1874 – 1949)

MIRALL – JARDINERA, cap al 1905

280 x 115 x 40 cm Fusta daurada amb or fi

Museu del Modernisme de Barcelona

CONTEXT

A finals del segle XIX i a principis del segle XX, les arts decoratives i el disseny experimenten una profunda transformació impulsada pel procés d’industrialització. L’aspiració, però, del fundador d’Arts and Crafts, William Morris, d’integrar l’art i la decoració en un tot, va fer entendre a la indústria que els objectes no podien imitar més el passat, sinó que havien d’harmonitzar els materials, la forma i l’ús des de la concepció d’una nova realitat social i cultural. Aquest fet va suposar, també, la dissolució de la discriminació cap a les arts decoratives, considerades menors, respecte a l’art tradicional.

 

Aquesta obra de mobiliari es planteja i executa en plena etapa modernista del decorador i dissenyador Busquets i té la influència de Louis Majorelle, que tenia un gust especial pels motius naturalistes de flora i fauna.

Villa Majorelle, Nancy. Art nouveau francès:

 

 

 

 

 

 

 

Sala d’estar

                                                                                                                                          

 

 

 

 

Detall ornaments de forja exteriors       

 

ANÀLISI

Elements:

-Florals: La Kèntia, que neix de la base de l’estructura i culmina com l’element amb més altura per la part superior esquerra, i la parra, que s’enfila tímidament per la part oposada fins a mitjana alçada.

-Zoomòrfics: Tres tortugues amb la funció de peus de la base treballada en bronze de manera orgànica, expressiva, com si fos la superfície del mar turbulent per l’acció constant del vent. Únics elements decoratius acabats amb una pàtina pavonada i no daurats.

-Mitològics: Dracs-gàrgoles. Els dos inferiors que abracen la copinya tenen una anatomia treballada realista figurativa tot i tractar-se d’éssers mitològics. Es diferencien, sobretot, amb les cues, ja que la de l’esquerra es recaragola pel tronc de la Kèntia que s’alça al mateix costat i és de dimensions considerablement majors que la de la dreta, senzilla, petita i recaragolada en tendència espiral.

No obstant això, la superior, que sustenta el mirall començant des de la part esquerra, ocultant-se per darrere i sortint per la cantonada dreta, té unes formes més allargades, amb volutes que representen el mateix coll de l’animal, estilitzades.

-Marins: La semicopinya-jardinera. Apareix seccionada per la meitat, recolzada en la base i amb un umbus (cantonada exterior on, per dintre, mitjançant un lligament, s’ajunten les dues conquilles i s’articulen) forçament exagerat amb forma de voluta recaragolada i ornamentació floral flamígera que s’alça davant la cantonada dreta inferior.

 

Mirall:

Vertical, de forma allargada, rectangular, parteix de sobre de la semicopinya-jardinera i acaba amb forma d’arc conopial, del gòtic flamíger/tardà. Això, l’estilitza i li aporta un caràcter exòtic que combina a la perfecció amb els altres elements daurats i recaragolats, la línia recta únicament no cohesionaria els dos components. D’aquesta manera els aconegueix fusionar.

 

CONCLUSIONS

 

Tot i la seva harmonia, tant en la disposició dels elements com en el ritme de les formes, després de l’estudi al detall de la peça, s’ha reflexionat sobre alguns elements i n’han sorgit possibles matisos que, tal vegada, podrien cohesionar del tot l’obra.

 

Per exemple, si el mirall arribés fins al fons de la semicopinya-jardinera, s’aconseguiria l’efecte de reflex i duplicació de la forma de manera molt més clara i efectiva, en la seva totalitat. També, les tortugues de la base, tal vegada, no estan en sintonia amb el llenguatge global, opulent i fantasiós.

I per acabar, la cua del drac inferior esquerra es pretén representar recaragolada al tronc de la Kèntia, no obstant això, no està resolta de manera versemblant, està seccionada i perd la sensació de continuïtat, compressió i unitat amb la treballada anatomia restant.

 

 

 

 

 

 

ALBERT IGLESIAS AULET

Espacio Ramon Casas

Pintor, dibujante y cartelista, es una figura imprescindible como impulsor de la pintura catalana de fin de siglo XIX y principios del XX, y junto a Santiago Rusiñol formaría parte de la bohemia de la época. Casas representa el Modernismo más simbolista y participó intensamente en la actividad intelectual y cultural de la Barcelona de la época. Estudió en la Escuela de la Llotja y de muy joven pasaría una estancia en París –volvería en 1890 para instalarse junto a Rusiñol, Enric Clarasó y Mi

quel Utrillo–, ciudad que le envolvió en el espíritu más vanguardista, asimilando estilos como el impresionismo, el naturalismo y el simbolismo francés, tomando como referentes a artistas de la talla de Manet y Puvis de Chavannes. De esta época nos deja obras tan significativas como Plein Air o Bal du moulin de la Galette y de su período barcelonés destacan composiciones más naturalistas y de temática social como Garrote vil, La carga o La inauguración de las regatas.

Participó en numerosas revistas de la época como L’Avenç, Els Quatre Gats, Pèl & Ploma o Forma. Esta actividad dentro del mundo de la prensa le permitió explotar el género del cartel con una gran modernidad, muy influenciado por su técnica dibujística, además del retrato, dejándonos un importante legado de personajes significativos y populares que forman parte de una época de luces y sombras en la que le tocó vivir.

Casas prefiere adscribirse a la pintura de carácter más etéreo, cambiando los tonos de sus composiciones por colores con un matiz más pastel, prescindiendo de la delineación de las figuras y los ambientes, para que éstos se fundan confusamente en la composición. Estos rasgos dan a su obra ese aspecto mezcla de irrealidad, atemporalidad y un lirismo simbólico incluso en los temas más vulgares, con una espontaneidad marcada por la valentía de su trazo. Maestro del dibujo, prefirió siempre composiciones inacabadas a las que insuflar vida a través de toques de color, introducidos estratégicamente para complementar los rasgos psicológicos y los detalles en la personalidad o las situaciones y lugares representados. Esto le llevó a convertirse en un genio a la hora de elevar artísticamente componentes de la realidad o personajes a veces marginales, otras meramente anecdóticos, a los que llena de vida y los convierte en protagonistas de su obra y de su momento.