APRECIAR DIONÍS BAIXERAS EN EL 151 ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT (Barcelona, 1862-1943)

« Cuando se ve un cuadro de Baixeras sorprende la verdad que hay en todo lo que contiene, desde lo más importante, hasta el más insignificante accesorio. »

« No bastaría, sin embargo, ni al señor Baixeras ni a nadie, reproducir la verdad para hacer obra de arte: es preciso nacer artista, como ha nacido él, lo cual supone la capacidad de experimentar “sensaciones originales”. »

Alfredo Opisso. Arte y artistas catalanes, Barcelona, 1900.

El  2013 comptem 151 anys des del naixement d’una de les figures més eminents de la pintura catalana del segle XIX. De fet, l’any 1862 la ciutat de Barcelona va veure néixer qui esdevingué un dels més destacats paisatgistes del tombant de segle: Dionís Baixeras i Verdaguer.

Va començar la seva  formació a l’Escola de Belles Arts de la Llotja i va seguir el camí que havia iniciat el seu gran mestre Antoni Caba. Aviat arrelà la seva obra en el realisme pictòric amb paisatges que mostraven la llum i la vida dels mariners i de les costes catalanes, així com l’essència i els personatges de les terres del Pirineu. Gràcies al seu acuradíssim procés de treball, el pintor va farcir la seva obra d’interessants esbossos i dibuixos que avui dia ens ajuden a documentar la seva pintura.

L’any 1907 arrel d’un pla de reforma urbanística que comportava la demolició d’una part de la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament va convocar un concurs en què es demanava als aspirants material gràfic d’aquells indrets que es veurien afectats per la remodelació. Gràcies a la impecable tècnica gràfica de  Baixeras, els seu dibuixos van obtenir el major èxit i a més, amb el pas dels decennis representen un importantíssim document històric des d’on descobrir una Barcelona ja inexistent.

Dionís Baixeras al seu estudi © Esther Alsina i Enric Orriols

Al llarg de la seva carrera va conrear un gran èxit com a pintor, tot participant en nombroses exposicions. Va començar exposant a la Sala Parés el 1882, i poc temps després va estar present en l’Exposició Internacional de 1888, les Exposiciones de Belles Arts de Barcelona, els Salons de París, les Exposicions Nacionals de Madrid, l’Exposició Internacional d’Anvers, el Saló de Munic, l’Exposició de Gant, l’Exposició Universal de París, l’Exposició Universal i Internacional de Brussel·les i l’Exposició Internacional de Buenos Aires, entre d’altres.

Dionís Baixeras també participà en la decoració d’interiors, tot deixant un destacat llegat que no podem deslligar de la seva prolífica carrera com a pintor. Així doncs, la seva pinzellada es pot admirar al Paranimf de la Universitat de Barcelona a través de tres impressionants plafons de temàtica històrica de més de sis mestres d’amplada executats el 1883, 1884 i 1885, igualment a la cúpula del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on plasmà L’espiritualitat catalana en relació amb Déu i la pàtria entre 1926 i 1927 i en què un nombrós grup de sants, santes i beats arrelats a les terres catalanes nodreixen una esplèndida composició a l’entorn de la representació de la custòdia de la Catedral de Barcelona. Tampoc podem oblidar les pintures pel despatx de l’alcalde de la ciutat comtal (1910-1911) on hi plasmà temes relacionats amb el progrés barceloní i que van ser retirades durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), essent conservades actualment en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, i finalment les composicions que elaborà destinades al Seminari Conciliar (1903-1904) i a la capella dels dominics de Barcelona (1935), que malauradament la Guerra Civil va convertir en víctimes de les flames.

La seva obra situa aquest destacat autor en el realisme pictòric i endinsa el seu treball en el naturalisme, delectant-nos amb un art molt proper al que a França havia realitzat Jean-François Millet. Així doncs, podem afirmar que l’obra de Dionís Baixeras és un destacat puntal d’un dels períodes artístics més fructífers de la pintura catalana, i admirar-la suposa recòrrer nombrosos paratges i atmosferes del tombant de segle.

Actualment Enric Orriols i Esther Alsina elaboren el catàleg raonat del pintor, duent a terme un projecte que van endegar amb l’objectiu de reunir el treball artístic de Dionís Baixeras i de completar un dels buits més destacats que existeix en la nostra història de l’art.

Esther Alsina i Enric Orriols