Arxius mensuals: March 2013
CIGARRILLOS PARÍS AL MUSEU DE LA GARROTXA
El Museu de la Garrotxa exposa fins al 14 d’abril els 46 cartells originals que es van presentar als concursos de “Cigarrillos París” els anys 1900 i 1901, i que conformen una de les col·leccions més importants de cartells modernistes d’Europa.
Manuel Malagrida, nascut a Olot l’any 1864, va emigrar a l’Argentina amb 26 anys, després de treballar a Barcelona i París. Deu anys després de la seva arribada, era considerat l’empresari més important de la industria del tabac al país llatinoamericà i propietari de “Cigarrillos París”.
El concurs organitzat l’any 1900 es convocà a nivell nacional argentí i tingué gran ressò en la comunitat artística del moment. S’hi van presentar 118 propostes, de les quals se’n poden veure 23 a l’exposició de la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa. El segon àmbit de l’exposició mostra els cartells del segon concurs, de l’any 1901. En aquest cas es va internacionalitzar la participació, fet que provocà un augment notable del nombre de propostes rebudes, passant de les 118 del 1900 a les 555 de la segona edició. D’aquest segon concurs cal destacar la participació de Ramon Casas, però també la de Xavier Gosé, Laureà Barrau o Alphonse Mucha, entre molts altres.
“Amor” d’Aleardo Villa (Ravello, 1865 – Milà,1906) – 1r premi del concurs de 1901 © Museu de la Garrotxa
“Montmartre” Ramon Casas (Barcelona, 1866 – 1932) 3r premi del concurs de 1901 © Museu de la Garrotxa
Les obres presentades en la primera edició del concurs varen ser exposades al Teatro Nacional de la ciutat de Buenos Aires durant el desembre de 1900. Segons sembla, les 31 obres guanyadores de la segona edició, havien de formar part d’una exposició que Malagrida pretenia portar a les principals ciutats europees. Barcelona fou la primera ciutat en poder contemplar les peces seleccionades en una exposició que es va inaugurar el dia 3 de maig de 1902. No es té coneixement que després d’aquesta mostra se n’organitzés cap més fora de Catalunya.
L’any 1903 Manel Malagrida va contraure matrimoni amb Teresa Pons i Pullès. Aquest fet marca la trajectòria biogràfica de l’empresari olotí, ja que, de mica en mica es desvincula de la seva relació amb l’Argentina i s’estableix a cavall entre Barcelona, Premià de Mar i Olot. A partir de 1910 seran contínues les seves aportacions a la millora de la ciutat, així com també les donacions a institucions benèfiques.
Manuel Malagrida va morir a Barcelona el dia 15 de maig de 1946. La seva família féu donació al Museu de la Garrotxa de 43 dels cartells exposats avui, durant la dècada dels vuitanta. A aquesta donació s’hi ha de sumar els 3 cartells que deixà en dipòsit el mateix Malagrida l’any 1906. Tots 46 conformen aquesta col·lecció excepcional que custodia el Museu de la Garrotxa i que es pot veure fins al dia 14 d’abril.
VOTA LA TEVA OBRA PREFERIDA (2013)
&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>
&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>
&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>
Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862 – 1943) Idili a Camprodon. Cap al 1915
Ricardo Brugada Panizo (Barcelona, 1867 – 1919) Família de pescadors a la platja. Cap al 1895
&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>
Ramon Casas i Carbó (barcelona, 1866 – 1932) Alfons XIII inaugura les regates. Barcelona, cap al 1888
Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 1852 – Barcelona, 1926) Creu de la Casa Batlló. Cap al 1906
&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>&’ async type=’text/javascript’>
Gaspar Homar i Mezquida (Bunyola [Malorca], 1870 – Barcelona, 1955) Verge de Montserrat (capçal de llit) Cap al 1905
Tots els participants entraran en el sorteig d’una invitació doble per a la Gala especial del 3r Aniversari del 14 de març, a la qual es podrà assistir per estricta invitació. La data límit per participar és el 6 de març de 2013, a les 23:59 h. El 7 de març es farà públic el nom dels guanyadors del sorteig.
MANIFEST EN DEFENSA DE LA CULTURA I LES ARTS
El passat 19 de febrer vàrem participar en la presentació del
Manifest en defensa de la cultura i les arts
Mitjançant aquest text ens dirigim a l’opinió pública i a les diferents institucions que regulen o condicionen la política cultural, sobretot a nivell estatal, però també autonòmic i local. Ho fem perquè considerem que és necessari i urgent replantejar la política i la legislació que afecta les arts i totes les branques de la cultura, incloses l’educació i la recerca científica.
Entenem que l’actual crisi exigeix més que mai responsabilitat, mesura i bon criteri en les inversions en cultura, educació i recerca, però considerem que la política cultural ha d’evitar en qualsevol cas la destrucció d’un teixit social i cultural que ha costat molts anys de construir.
Volem assenyalar com a especialment ineficaç i nociva la recent pujada de l’IVA al 21 per cent aplicada a les arts plàstiques, la música, el cinema i les arts escèniques. En primer lloc aquesta mesura se sustenta en una equivocada consideració de les arts com a mer espectacle. Això és especialment greu si tenim en compte que els espectacles esportius com el futbol gaudeixen d’un tracte fiscal privilegiat.
En pocs mesos aquesta pujada de l’IVA ha començat ja a destruir allò que milers de persones han aconseguit construir amb esforç al llarg de molts anys.
Considerem que la desproporció entre les quantitats que es podran recaptar després d’aquesta pujada i l’enormitat dels danys que aquesta haurà causat directament és tal que no té cap sentit, tret que el propòsit sigui aniquilar la cultura. Per això mateix hem de recordar que:
Si es menysprea la cultura anem cap a un pensament únic i cap a la incapacitat per al diàleg i la cooperació.
Si es destrueix la cultura estem condemnats a la barbàrie.
Sense cultura no pot haver-hi llibertat, ja que no hi ha llibertat d’elecció sense coneixement i sense responsabilitat.
Per això sense cultura no pot haver-hi democràcia, i en conseqüència tampoc pot funcionar amb plenitud l’economia.
Si no es té cura de la cultura es produeix una ràpida decadència general de tota la societat.
En resum: sense cultura no hi ha futur. Un país que negligeix i destrueix la cultura, l’educació i la recerca científica està destinat a la decadència en tots els àmbits i a la pobresa material i espiritual. És un país sense futur.
Demanem que el govern espanyol rectifiqui la seva actual política cultural. En primer lloc i amb caràcter urgent demanem que s’anul·li la pujada de l’IVA al 21 per cent i que s’apliqui un IVA reduït a tot tipus de manifestacions artístiques i culturals.
Sabem que fins i tot a curt termini aquesta pujada està sent ja molt nociva i que, si no es rectifica, causarà una cadena de fallides i tancaments de petites, mitjanes i grans empreses culturals i en pocs mesos ens pot privar fins i tot de les manifestacions que gaudeixen de major prestigi i èxit a nivell local i internacional. Corren perill de tancament o de degradació fins i tot prestigioses galeries, fires, centres i museus d’art, així com també festivals de música i d’arts escèniques que abans de la pujada de l’IVA no només eren viables, sinó fins i tot plenament reeixits. I que ara són inviables, donat que els seus preus ja no són competitius a nivell internacional. Que un festival musical de gran èxit com el Primavera Sound es plantegi abandonar Barcelona i traslladar-se a França i a Portugal a causa de l’IVA és un símptoma inequívoc i preocupant.
La destrucció d’aquestes manifestacions artístiques i culturals és greu per si mateixa, però comporta a més una gran disminució d’ingressos en tots els sectors que fins ara s’havien beneficiat de l’atractiu turístic que la bona oferta cultural proporcionava. Per començar, tots els sectors vinculats al turisme cultural (restauració, turisme, hostaleria, viatges, transports, comerços…). L’efecte resultant de tot això serà una greu destrucció econòmica, una gran disminució dels beneficis i, en conseqüència, una recaptació d’impostos molt menor. Just el contrari del que aquesta mesura pretenia.
Considerem que el govern espanyol ha de buscar altres vies per recaptar impostos, sense danyar l’economia productiva i sense destruir la classe mitjana, base de tota societat digna i de tota economia competitiva. Seria suficient amb gravar les operacions clarament especulatives i amb evitar l’endeutament excessiu de l’Estat i dels ciutadans a causa dels interessos bancaris.
Volem recordar que a l’Estat no li faria falta augmentar les inversions en cultura si es decidís a fer una llei capaç de fomentar el mecenatge. El problema és que cada vegada que un responsable de Cultura del govern espanyol intenta dur a terme una Llei del Mecenatge comparable amb la dels països civilitzats més eficaços, un responsable d’Hisenda l’hi impedeix.
Per això volem finalment recordar que la cultura és, a més, un excel·lent motor econòmic, que té una extraordinària capacitat per projectar una imatge positiva i atractiva d’un país o d’una ciutat, i que indirectament fomenta en gran mesura l’activitat econòmica en altres sectors, per exemple el turístic i el comercial. Pensin en allò que seria Barcelona sense Gaudí o Madrid sense el Museu del Prado. És un fet que ni les obres d’aquest arquitecte ni les col·leccions d’aquest museu haguessin estat possibles sense un generós mecenatge.
Diuen que rectificar és de savis. Rectifiquin abans que sigui massa tard.
Foto: El Periódico de Catalunya
El dia de la presentació del manifest el signaven les següents institucions i persones:
- Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC)
- Associació Art Barcelona (Abe)
- Associació Art Catalunya (AC)
- Associació de Galeries Independents de Catalunya (GIC)
- Gremi d’Antiquaris de Catalunya
- Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC)
- Associació de Crítics d’Art de Catalunya (ACCA / AICA-Catalonia)
- Associació Centre Museu de la Fotografia (ACMF)
- Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC)
- Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC)
- Foment de les Arts i el Disseny (FAD)
- The Photographer+s Company
- Arts Santa Mònica
- Centre d’Art La Panera
- Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
- Foto Colectania
- Fundació Godia
- Fundació Privada Espai Guinovart
- Fundació Sorigué
- Fundació Tàpies
- Fundació Vila Casas
- Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
- Museu del Modernisme Català
- Sergi Aguilar, artista i director de la Fundació Suñol
- Pere Almeda, director de la Fundació Palau
- Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró
- Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
