Blog Archives
MODERNISME. UNA HISTÒRIA DE DESTRUCCIÓ
Demà, 27 de novembre a les 21:50 podeu veure per TV3 el programa “Sense ficció”, que ofereix documentals de producció pròpia i els produïts per altres cadenes de televisió, com ara la BBC o ARTE, que han marcat la pauta del gènere. Sota el títol “Modernisme, una història de destrucció” es posa al descobert la intensa campanya de descrèdit que hi va haver contra el moviment modernista durant el segle XX per part d’alguns intel·lectuals catalans més rellevants i no —en contra de la creença popular— per part del franquisme.
El documental planteja, de la mà de Lluís Permanyer, una de les paradoxes més sorprenents generades en el món artístic i cultural de Catalunya. Avui, gent de tot el món ens visita per admirar la Barcelona modernista que va sobreviure en contra de l’opinió d’alguns dels intel·lectuals catalans més importants del segle XX, com Eugeni d’Or, Josep Pla o Carles Riba.

Lluís Permanyer
Per entendre el perquè d’aquest descrèdit i d’aquesta febre destructiva, que va atacar principalment l’arquitectura, el documental ens porta al principi d’una història d’esplendor. El Modernisme va accentuar, entre els burgesos, una competició per veure qui feia la casa més alta, més gran, més ornamentada, més bella i, fins i tot, la més agosarada. El resultat: una arquitectura i un art que va aconseguir enlluernar el món sencer.
Aquest documental dóna les claus que desmenteixen la creença del mateix Permanyer, i de moltes persones, que culpen el franquisme de la destrucció de l’arquitectura modernista de Barcelona. Amb aquest objectiu, indaga en les verdaderes causes que posen en el punt de mira d’aquesta destrucció a intel·lectuals catalans.
Lluís Permanyer rescata la campanya antimodernista que parlava d’aquest moviment com un art estranger, bàrbar i irracional. Una campanya que va ocupar pàgines i pàgines dels principals diaris i revistes del país.
Però Permanyer també ens parla de com Dalí va ser el primer que va defensar el modernisme en un llarg reportatge publicat el 1935 a la revista surrealista amb fotos de Man Ray. Una història, per tant, d’enfrontaments i destrucció, de la qual la dictadura franquista només va ser el braç executor del desig de molts.
Per entendre millor la magnitud del que es podia haver perdut, l’escriptor ens explica la història particular d’edificis que van estar en perill de desaparèixer o ser mutilats com ara el Palau de la Música, el palau Güell, la Pedrera o la casa Fuster.
Permanyer qüestiona aquí les decisions públiques que van permetre que la desaparició del patrimoni modernista arribés fins gairebé el final dels anys 70 del segle passat i dóna resposta a incògnites com ara per què, enmig d’aquell ambient advers, l’obra de Gaudí no va viure cap persecució o el perquè de la forta atracció que senten els orientals per aquest moviment artístic tan nostre.
Un documental dirigit per Lluís Permanyer, realitzat per Eva Martínez i amb Joan González com a productor executiu.
Una producció de Televisió de Catalunya, amb la col·laboració de “Paral·lel-40”
RAMON CASAS I L’ART PUBLICITARI DEL CARTELL
La galeria d’art Gothsland ha inaugurat l’exposició Ramon Casas i l’Art publicitari del Cartell, la mostra es centra en el Ramon Casas dibuixant, aquell que va retratar com cap altre la societat civil de la seva època i va saber captar la bellesa i sensualitat de la dona. Davant dels dibuixos originals de Casas es presenta una acurada selecció dels cartells més representatius del Modernisme Català, entre els quals figuren artistes com el mateix Ramon Casas, Gaietà Cornet, Adrià Gual, Joan Llaverías, Joan Llimona, Alexandre de Riquer, Santiago Rusiñol o Miguel Utrillo.
Cartell de l’exposició “Ramon Casas i l’Art publicitari del Cartell”
L’elaboració i col·leccionisme de cartells va tenir la seva edat d’or des dels últims anys del segle XIX fins la Primera Guerra Mundial – a la ciutat de Barcelona es registrà gairebé un centenar d’indústries i tallers litogràfics en la dècada dels anys vint – Aquesta afició als cartells, propiciat per la recerca de noves categories estètiques i l’augment i expansió de les ciutats va tenir la seva punta de llança en el cartell de la 3a Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques d’Alexandre de Riquer, considerat el primer cartell modernista.
Alexandre de Riquer. 3a Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques
Ramon Casas va saber captar l’ideal de bellesa de la dona i la va catapultar a ésser la protagonista exclusiva de les seves composicions (exceptuant els seus famosos retrats i els olis de grans esdeveniments històrics). En aquestes obres dibuixa a la dona en interiors amb barrets o tocats, en què les puntuals notes de color brillen sobre els magnífics traços al carbó. Júlia – la seva model favorita (i en el futur la seva dona) – també és immortalitzada en una escena d’interior, en què llegeix plàcidament un llibre.
Informació:
Exposició: Ramon Casas i l’Art publicitari del Cartell
Lloc: Gothsland Galeria d’Art. Consell de Cent, 331 08007 Barcelona. Tel. 934 881 922
Llibre-catàleg disponible a Gothsland galeria d’Art i a la botiga del museu
Fins el 10 de gener de 2013
LA PEDRERA FA 100 ANYS
La Casa Milà, popularment coneguda com La Pedrera, fa 100 anys. Per commemorar el centenari, s’ha preparat un programa d’activitats que combina el caràcter essencialment festiu de tota celebració amb diverses propostes culturals i artístiques relacionades amb la singularitat d’un edifici monumental com és La Pedrera, obra de l’arquitecte Antoni Gaudí.
© Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa
Els actes programats inclouran activitats com ara:
- Exposició commemorativa del centenari.
- Conferències.
- Espectacles i concerts.
- Activitats familiars: festes i tallers.
- Actuacions en conservació i divulgació: restauracions, conferències i jornades de patrimoni.
© Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa
En el marc del centenari s’ha iniciat el projecte La Pedrera inèdita, que permetrà descobrir i custodiar fotografies, imatges de cinema, documents escrits i relats orals fins ara inèdits, o molt poc coneguts, relatius a la història de La Pedrera entre els anys 1906, en què es va iniciar la construcció, i 1986, en què va ser adquirida per Caixa Catalunya. Per això, la Fundació CatalunyaCaixa fa una crida a la ciutadania perquè col·labori en la difusió d’aquest material inèdit.
Tothom que disposi d’aquest material i vulgui compartir-lo, o pugui aportar algun tipus d’informació històrica sobre La Pedrera en els anys indicats, pot posar-se en contacte amb l’organització a través del correu electrònic lapedrerainedita@oscatalunyacaixa.com
Search
Archives
- February 2020
- October 2019
- June 2019
- May 2019
- March 2019
- November 2018
- January 2016
- February 2015
- October 2014
- September 2014
- June 2014
- December 2013
- November 2013
- October 2013
- July 2013
- June 2013
- May 2013
- April 2013
- March 2013
- February 2013
- December 2012
- November 2012
- October 2012
- June 2012
- April 2012
- February 2012
- January 2012
- December 2011
- November 2011
- October 2011
- September 2011
- July 2011
- June 2011
- May 2011
- April 2011
- March 2011
- February 2011
- January 2011
- September 2010
- July 2010
- June 2010
- May 2010
- April 2010
- June 2009
Tags
Actividad familiar Activitats AmbÀnima Antoni Gaudí Beli Artigas Bicicletada Modernista CaixaForum Casa Milà Codorniu Conferències Cotton Roots Dia internacional dels museus Duo Zoco Dúo Helios Ekaterina Záytseva Eliseu Meifrén Elle Decor Enciclopèdia Catalana Exposicions Fernando Pinós FOULARDS DE SEDA Francesc Fontbona Gaspar Homar Gaudí Isabel Coll Lambert Escaler La Pedrera Llibres MNAC Modernisme Català Música música al museu Notícies Pasqual Maragall Paulinho Lêmos Premsa Ramon Borrell Ramon Casas Ramon Casas @es Recomanem Sagnier Tallers Teresa-M. Sala Tr3sc ÚLTIMS DIES