Monthly Archives: June 2019
Espacio Ramon Casas
Pintor, dibujante y cartelista, es una figura imprescindible como impulsor de la pintura catalana de fin de siglo XIX y principios del XX, y junto a Santiago Rusiñol formaría parte de la bohemia de la época. Casas representa el Modernismo más simbolista y participó intensamente en la actividad intelectual y cultural de la Barcelona de la época. Estudió en la Escuela de la Llotja y de muy joven pasaría una estancia en París –volvería en 1890 para instalarse junto a Rusiñol, Enric Clarasó y Mi
quel Utrillo–, ciudad que le envolvió en el espíritu más vanguardista, asimilando estilos como el impresionismo, el naturalismo y el simbolismo francés, tomando como referentes a artistas de la talla de Manet y Puvis de Chavannes. De esta época nos deja obras tan significativas como Plein Air o Bal du moulin de la Galette y de su período barcelonés destacan composiciones más naturalistas y de temática social como Garrote vil, La carga o La inauguración de las regatas.
Participó en numerosas revistas de la época como L’Avenç, Els Quatre Gats, Pèl & Ploma o Forma. Esta actividad dentro del mundo de la prensa le permitió explotar el género del cartel con una gran modernidad, muy influenciado por su técnica dibujística, además del retrato, dejándonos un importante legado de personajes significativos y populares que forman parte de una época de luces y sombras en la que le tocó vivir.
Casas prefiere adscribirse a la pintura de carácter más etéreo, cambiando los tonos de sus composiciones por colores con un matiz más pastel, prescindiendo de la delineación de las figuras y los ambientes, para que éstos se fundan confusamente en la composición. Estos rasgos dan a su obra ese aspecto mezcla de irrealidad, atemporalidad y un lirismo simbólico incluso en los temas más vulgares, con una espontaneidad marcada por la valentía de su trazo. Maestro del dibujo, prefirió siempre composiciones inacabadas a las que insuflar vida a través de toques de color, introducidos estratégicamente para complementar los rasgos psicológicos y los detalles en la personalidad o las situaciones y lugares representados. Esto le llevó a convertirse en un genio a la hora de elevar artísticamente componentes de la realidad o personajes a veces marginales, otras meramente anecdóticos, a los que llena de vida y los convierte en protagonistas de su obra y de su momento.
Espai Ramon Casas
Pintor, dibuixant i cartellista, és una figura imprescindible com a impulsor de la pintura catalana de finals de segle XIX i principis del XX, i al costat de Santiago Rusiñol formaria part de la bohèmia de l’època. Cases representa el Modernisme més simbolista i va participar intensament en l’activitat intel·lectual i cultural de la Barcelona de l’època. Va estudiar a l’Escola de la Llotja i molt jove passaria una estada a París -tornaria el 1890 per instal·lar al costat de Rusiñol, Enric Clarasó i Miquel Utrillo-, ciutat que el va faixar amb l’esperit més avantguardista, assimilant estils com l’impressionisme, el naturalisme i el simbolisme francès, prenent com a referents a artistes de la talla de Manet i Puvis de Chavannes. D’aquesta època ens deixa obres tan significatives com Plein Air o Bal du moulin de la Galette i del seu període barceloní destaquen composicions més naturalistes i de temàtica social com Garrote vil o La càrrega.
Va participar en nombroses revistes de l’època com L’Avenç, Els Quatre Gats, Pèl & Ploma o Forma. Aquesta activitat dins del món de la premsa li va permetre explotar el gènere del cartell amb una gran modernitat, molt influenciat per la seva tècnica dibuixística, a més del retrat, deixant-nos un important llegat de personatges significatius i populars que formen part d’una època de llums i ombres en la qual li va tocar viure.
Cases prefereix adscriure a la pintura de caràcter més eteri, canviant els tons de les seves composicions per colors amb un matís més pastís, prescindint de la delineació de les figures i els ambients, perque aquests es funden confusament en la composició. Aquests trets donen a la seva obra aquest aspecte barreja d’irrealitat, atemporalitat i un lirisme simbòlic fins i tot en els temes més vulgars, amb una espontaneïtat marcada per la valentia del seu traç. Mestre del dibuix, va preferir sempre composicions inacabades a les quals insuflar vida a través de tocs de color, introduïts estratègicament per complementar els trets psicològics i els detalls en la personalitat o les situacions i llocs representats. Això el va portar a convertir-se en un geni a l’hora d’elevar artísticament components de la realitat o personatges de vegades marginals, altres merament anecdòtics, als que omple de vida i els converteix en protagonistes de la seva obra i del seu moment.
