MMBCN » Blog » Espai Ramon Casas

Espai Ramon Casas

Pintor, dibuixant i cartellista, és una figura imprescindible com a impulsor de la pintura catalana de finals de segle XIX i principis del XX, i al costat de Santiago Rusiñol formaria part de la bohèmia de l’època. Cases representa el Modernisme més simbolista i va participar intensament en l’activitat intel·lectual i cultural de la Barcelona de l’època. Va estudiar a l’Escola de la Llotja i molt jove passaria una estada a París -tornaria el 1890 per instal·lar al costat de Rusiñol, Enric Clarasó i Miquel Utrillo-, ciutat que el va faixar amb l’esperit més avantguardista, assimilant estils com l’impressionisme, el naturalisme i el simbolisme francès, prenent com a referents a artistes de la talla de Manet i Puvis de Chavannes. D’aquesta època ens deixa obres tan significatives com Plein Air o Bal du moulin de la Galette i del seu període barceloní destaquen composicions més naturalistes i de temàtica social com Garrote vil o La càrrega.

Va participar en nombroses revistes de l’època com L’Avenç, Els Quatre Gats, Pèl & Ploma o Forma. Aquesta activitat dins del món de la premsa li va permetre explotar el gènere del cartell amb una gran modernitat, molt influenciat per la seva tècnica dibuixística, a més del retrat, deixant-nos un important llegat de personatges significatius i populars que formen part d’una època de llums i ombres en la qual li va tocar viure.

Cases prefereix adscriure a la pintura de caràcter més eteri, canviant els tons de les seves composicions per colors amb un matís més pastís, prescindint de la delineació de les figures i els ambients, perque aquests es funden confusament en la composició. Aquests trets donen a la seva obra aquest aspecte barreja d’irrealitat, atemporalitat i un lirisme simbòlic fins i tot en els temes més vulgars, amb una espontaneïtat marcada per la valentia del seu traç. Mestre del dibuix, va preferir sempre composicions inacabades a les quals insuflar vida a través de tocs de color, introduïts estratègicament per complementar els trets psicològics i els detalls en la personalitat o les situacions i llocs representats. Això el va portar a convertir-se en un geni a l’hora d’elevar artísticament components de la realitat o personatges de vegades marginals, altres merament anecdòtics, als que omple de vida i els converteix en protagonistes de la seva obra i del seu moment.

Aquesta pàgina també està disponible en: Español

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *