MMBCN » Blog » Col·laboració amb l’Escola Massana

Col·laboració amb l’Escola Massana

Des de l’Escola Massana treballem per acostar els alumnes a la realitat de l’àmbit artístic i professional dels vuit cicles formatius de grau superior que impartim. És per aquest motiu que, en el cas del cicle de Projectes i Direcció d’Obres de Decoració i des de l’assignatura d’Història de l’interiorisme, vam veure en la col·laboració amb el Museu del Modernisme de Barcelona una oportunitat perquè els alumnes poguessin conèixer un dels registres de les competències del seu perfil laboral: reconèixer i referenciar una peça històrica. Un dels textos redactats, en el marc d’aquesta col·laboració, el signa l’Albert Iglesias, qui compta amb un bagatge acadèmic molt complet ja que, a banda de ser alumne de Disseny d’interiors, també ha cursat el cicle de Tècniques escultòriques. Així que, des d’aquestes línies, agraïm la predisposició del museu i celebrem la tria d’una ressenya d’una peça molt singular atribuïda a Joan Busquets, la magnificència de la qual va despertar l’interès de l’Albert i esperem que també el dels lectors.

Isabel Graupera Gargallo
Coordinadora CFAS | Escola Massana

 

 

 

EL MIRALL SOSTINGUT

Aquest text pretén catalogar, contextualitzar, analitzar i aprofundir en una obra del modernisme català de principis del s. XX, una peça singular amb entitat i caràcter propis, que destaca per la seva opulència, combinació, ritme i organicitat.

 

Atribuït a Joan Busquets i Jané (Barcelona, 1874 – 1949)

MIRALL – JARDINERA, cap al 1905

280 x 115 x 40 cm Fusta daurada amb or fi

Museu del Modernisme de Barcelona

CONTEXT

A finals del segle XIX i a principis del segle XX, les arts decoratives i el disseny experimenten una profunda transformació impulsada pel procés d’industrialització. L’aspiració, però, del fundador d’Arts and Crafts, William Morris, d’integrar l’art i la decoració en un tot, va fer entendre a la indústria que els objectes no podien imitar més el passat, sinó que havien d’harmonitzar els materials, la forma i l’ús des de la concepció d’una nova realitat social i cultural. Aquest fet va suposar, també, la dissolució de la discriminació cap a les arts decoratives, considerades menors, respecte a l’art tradicional.

 

Aquesta obra de mobiliari es planteja i executa en plena etapa modernista del decorador i dissenyador Busquets i té la influència de Louis Majorelle, que tenia un gust especial pels motius naturalistes de flora i fauna.

Villa Majorelle, Nancy. Art nouveau francès:

 

 

 

 

 

 

 

Sala d’estar

                                                                                                                                          

 

 

 

 

Detall ornaments de forja exteriors       

 

ANÀLISI

Elements:

-Florals: La Kèntia, que neix de la base de l’estructura i culmina com l’element amb més altura per la part superior esquerra, i la parra, que s’enfila tímidament per la part oposada fins a mitjana alçada.

-Zoomòrfics: Tres tortugues amb la funció de peus de la base treballada en bronze de manera orgànica, expressiva, com si fos la superfície del mar turbulent per l’acció constant del vent. Únics elements decoratius acabats amb una pàtina pavonada i no daurats.

-Mitològics: Dracs-gàrgoles. Els dos inferiors que abracen la copinya tenen una anatomia treballada realista figurativa tot i tractar-se d’éssers mitològics. Es diferencien, sobretot, amb les cues, ja que la de l’esquerra es recaragola pel tronc de la Kèntia que s’alça al mateix costat i és de dimensions considerablement majors que la de la dreta, senzilla, petita i recaragolada en tendència espiral.

No obstant això, la superior, que sustenta el mirall començant des de la part esquerra, ocultant-se per darrere i sortint per la cantonada dreta, té unes formes més allargades, amb volutes que representen el mateix coll de l’animal, estilitzades.

-Marins: La semicopinya-jardinera. Apareix seccionada per la meitat, recolzada en la base i amb un umbus (cantonada exterior on, per dintre, mitjançant un lligament, s’ajunten les dues conquilles i s’articulen) forçament exagerat amb forma de voluta recaragolada i ornamentació floral flamígera que s’alça davant la cantonada dreta inferior.

 

Mirall:

Vertical, de forma allargada, rectangular, parteix de sobre de la semicopinya-jardinera i acaba amb forma d’arc conopial, del gòtic flamíger/tardà. Això, l’estilitza i li aporta un caràcter exòtic que combina a la perfecció amb els altres elements daurats i recaragolats, la línia recta únicament no cohesionaria els dos components. D’aquesta manera els aconegueix fusionar.

 

CONCLUSIONS

 

Tot i la seva harmonia, tant en la disposició dels elements com en el ritme de les formes, després de l’estudi al detall de la peça, s’ha reflexionat sobre alguns elements i n’han sorgit possibles matisos que, tal vegada, podrien cohesionar del tot l’obra.

 

Per exemple, si el mirall arribés fins al fons de la semicopinya-jardinera, s’aconseguiria l’efecte de reflex i duplicació de la forma de manera molt més clara i efectiva, en la seva totalitat. També, les tortugues de la base, tal vegada, no estan en sintonia amb el llenguatge global, opulent i fantasiós.

I per acabar, la cua del drac inferior esquerra es pretén representar recaragolada al tronc de la Kèntia, no obstant això, no està resolta de manera versemblant, està seccionada i perd la sensació de continuïtat, compressió i unitat amb la treballada anatomia restant.

 

 

 

 

 

 

ALBERT IGLESIAS AULET

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *