Demà, 27 de novembre a les 21:50 podeu veure per TV3 el programa “Sense ficció”, que ofereix documentals de producció pròpia i els produïts per altres cadenes de televisió, com ara la BBC o ARTE, que han marcat la pauta del gènere. Sota el títol “Modernisme, una història de destrucció” es posa al descobert la intensa campanya de descrèdit que hi va haver contra el moviment modernista durant el segle XX per part d’alguns intel·lectuals catalans més rellevants i no —en contra de la creença popular— per part del franquisme.

El documental planteja, de la mà de Lluís Permanyer, una de les paradoxes més sorprenents generades en el món artístic i cultural de Catalunya. Avui, gent de tot el món ens visita per admirar la Barcelona modernista que va sobreviure en contra de l’opinió d’alguns dels intel·lectuals catalans més importants del segle XX, com Eugeni d’Or, Josep Pla o Carles Riba.

Lluís Permanyer

Per entendre el perquè d’aquest descrèdit i d’aquesta febre destructiva, que va atacar principalment l’arquitectura, el documental ens porta al principi d’una història d’esplendor. El Modernisme va accentuar, entre els burgesos, una competició per veure qui feia la casa més alta, més gran, més ornamentada, més bella i, fins i tot, la més agosarada. El resultat: una arquitectura i un art que va aconseguir enlluernar el món sencer.

Aquest documental dóna les claus que desmenteixen la creença del mateix Permanyer, i de moltes persones, que culpen el franquisme de la destrucció de l’arquitectura modernista de Barcelona. Amb aquest objectiu, indaga en les verdaderes causes que posen en el punt de mira d’aquesta destrucció a intel·lectuals catalans.

Lluís Permanyer rescata la campanya antimodernista que parlava d’aquest moviment com un art estranger, bàrbar i irracional. Una campanya que va ocupar pàgines i pàgines dels principals diaris i revistes del país.

Però Permanyer també ens parla de com Dalí va ser el primer que va defensar el modernisme en un llarg reportatge publicat el 1935 a la revista surrealista amb fotos de Man Ray. Una història, per tant, d’enfrontaments i destrucció, de la qual la dictadura franquista només va ser el braç executor del desig de molts.

Per entendre millor la magnitud del que es podia haver perdut, l’escriptor ens explica la història particular d’edificis que van estar en perill de desaparèixer o ser mutilats com ara el Palau de la Música, el palau Güell, la Pedrera o la casa Fuster.

Permanyer qüestiona aquí les decisions públiques que van permetre que la desaparició del patrimoni modernista arribés fins gairebé el final dels anys 70 del segle passat i dóna resposta a incògnites com ara per què, enmig d’aquell ambient advers, l’obra de Gaudí no va viure cap persecució o el perquè de la forta atracció que senten els orientals per aquest moviment artístic tan nostre.

Un documental dirigit per Lluís Permanyer, realitzat per Eva Martínez i amb Joan González com a productor executiu.

Una producció de Televisió de Catalunya, amb la col·laboració de “Paral·lel-40”